En el temps que hi havia catorze vents i set n'eren
bons i set dolents, o potser no fa tant; en aquell moment que els viatges es
feien en tartana i les granotes tenien pèl, vivia al Benicadell un llenyater, marit de la Castanyera, que passava l’hivern podant els pins i fent fardells de
llenya per als forners, les estufes i els calciners.
Aquest home tenia una gran passió pel Nadal,
era un gran entusiasta d’aquestes dates, li agradaven els torrons, els regals,
la família reunida i la gent feliç... Però la seua feina no li deixava massa temps
per a compartir els sopars, ni els dinars.
Ara que les lleis de protecció de la natura no
permeten la tala de pins, i molta gent s’ha posat calefacció de gasoil o pèl•lets
a casa, el llenyater no té tanta feina; per això, enguany li ha escrit al Pare
Nadal una carta:
![]() |
El llenyater baixant de la serra a Beniatjar |
"Estimat barbut,
Volia demanar-li un desig. Aquest any m’agradaria a mi, anar a portar-los regalets als xiquets. Porte molt de temps
estalviant i la meua dona sempre té diners guardats. A més els anys viscuts a la serra també m’han donat alguns poders màgics.
Li demane per favor, que em cedisca el seu lloc
ni que siga per aquest any, i si els xiquets queden contents, que puguera repetir."
"Estimat llenyater,
Aprecie la seua bona voluntat i il·lusió per
aquestes dates, no queden moltes persones grans que es continuen il·lusionant i
potser aquesta és la raó de la seua longevitat.
Per això li cedisc el meu lloc. No oblide traure bé la panxa i portar un bon sac. Confie en el seu gust
per als regals i no s’oblide de cap xiquet, que em faria
quedar fatal. I perquè els xiquets reconeguen els seus regals, lligue'ls una branqueta de romeret en el paquet, així no hi haurà confusió possible."
Ara ja sabeu, podeu demanar els regals al Llenyater del Benicadell, aquell home que va trobar un sac de doblons d'or i va veure com plovien bunyols.... Ah, que no el coneixeu? Doncs llegiu, llegiu El Llenyater del Benicadell, de Joan Olivares editat per Caixa Ontinyent. I sabreu d'on li ve tanta il·lusió i fortuna a aquest bon home!