martes, 13 de diciembre de 2016

Estic contenta

Estic d'estrena, fa temps que anava perseguint una imatge que parlara de mi. Un dibuixet d'eixos que es diuen logo i que ràpidament l'identifiquen a una. Però aquestes coses les vas postergant perquè cal detenir-se i pensar-se, definir-se i contar-ho a algú que sàpiga d'imatges.
Cal tot això o creuar-se amb la persona adequada. Gràcies a Sherezade Bardají vaig conèixer a Alfonso Romeo, i tot d'una li vaig proposar: Escolta, tu no em faries el logo? Alfonso diu que no és dissenyador, però dissenya. Tampoc és fotògraf, però l'objectiu de la seua càmera treu fotos amb textures. Tot d'una em va dir un síii (dubitatiu, com a bon gallec).
Amb ell he compartit alguns tes, riures i contes. Però el seu ull no parava d'escanejar el que veia i fa pocs dies em va enviar aquest logo:



Jo li vaig contestar un sí (sense dubtes, que per a alguna cosa visc a 1200 km de Galícia) i no li vaig preguntar massa què volia dir. Jo ho veia clar. Veig la maleta que fa més de deu anys que m'acompanya, algunes vegades més, altres menys. Una maleta que és el principi d'un viatge, aquest, que és per a mi la professió, un viatge cap a fora que cada vegada em porta més a dins. El viatge que cada matí encete.

I veig un arbre com tots els que m'envolten,  un arbre arrelat, com ho són les històries, un arbre amb multitud de branques com ho és la vida. Un arbre que és d'on vénen els llibres i les fruites. Un arbre amb fulles incipients d'una primavera que està venint, d'una primavera que estic vivint gràcies a això dels contes.

I també veig una ombra, perquè en aquesta vida no tot és llum, i és gràcies a les ombres que tenim perspectiva.

Estic contenta, per què no dir-ho?


No hay comentarios:

Publicar un comentario