lunes, 19 de diciembre de 2016

Coneixeu el Llenyater del Benicadell?

En el temps que hi havia catorze vents i  set n'eren bons i set dolents, o potser no fa tant; en aquell moment que els viatges es feien en tartana i les granotes tenien pèl, vivia al Benicadell un llenyater, marit de la Castanyera, que passava l’hivern podant els pins i fent fardells de llenya per als forners, les estufes i els calciners.

Aquest home tenia una gran passió pel Nadal, era un gran entusiasta d’aquestes dates, li agradaven els torrons, els regals, la família reunida i la gent feliç... Però la seua feina no li deixava massa temps per a compartir els sopars, ni els dinars.


El llenyater baixant de la serra a Beniatjar
Ara que les lleis de protecció de la natura no permeten la tala de pins, i molta gent s’ha posat calefacció de gasoil o pèl•lets a casa, el llenyater no té tanta feina; per això, enguany li ha escrit al Pare Nadal una carta:

"Estimat barbut,
Volia demanar-li un desig. Aquest any m’agradaria a mi, anar a portar-los regalets als xiquets. Porte molt de temps estalviant i la meua dona sempre té diners guardats. A més els anys viscuts a la serra també m’han donat alguns poders màgics. 
Li demane per favor, que em cedisca el seu lloc ni que siga per aquest any, i si els xiquets queden contents, que puguera repetir."




El Pare Nadal li va contestar:

"Estimat llenyater,
Aprecie la seua bona voluntat i il·lusió per aquestes dates, no queden moltes persones grans que es continuen il·lusionant i potser aquesta és la raó de la seua longevitat. 
Per això li cedisc el meu lloc. No oblide traure bé la panxa i portar un bon sac. Confie en el seu gust per als regals i no s’oblide de cap xiquet, que em faria quedar fatal. I perquè els xiquets reconeguen els seus regals, lligue'ls una branqueta de romeret en el paquet, així no hi haurà confusió possible."

Ara ja sabeu, podeu demanar els regals al Llenyater del Benicadell, aquell home que va trobar un sac de doblons d'or i va veure com plovien bunyols.... Ah, que no el coneixeu? Doncs llegiu, llegiu El Llenyater del Benicadell, de Joan Olivares editat per Caixa Ontinyent. I sabreu d'on li ve tanta il·lusió i fortuna a aquest bon home!


martes, 13 de diciembre de 2016

Estic contenta

Estic d'estrena, fa temps que anava perseguint una imatge que parlara de mi. Un dibuixet d'eixos que es diuen logo i que ràpidament l'identifiquen a una. Però aquestes coses les vas postergant perquè cal detenir-se i pensar-se, definir-se i contar-ho a algú que sàpiga d'imatges.
Cal tot això o creuar-se amb la persona adequada. Gràcies a Sherezade Bardají vaig conèixer a Alfonso Romeo, i tot d'una li vaig proposar: Escolta, tu no em faries el logo? Alfonso diu que no és dissenyador, però dissenya. Tampoc és fotògraf, però l'objectiu de la seua càmera treu fotos amb textures. Tot d'una em va dir un síii (dubitatiu, com a bon gallec).
Amb ell he compartit alguns tes, riures i contes. Però el seu ull no parava d'escanejar el que veia i fa pocs dies em va enviar aquest logo:



Jo li vaig contestar un sí (sense dubtes, que per a alguna cosa visc a 1200 km de Galícia) i no li vaig preguntar massa què volia dir. Jo ho veia clar. Veig la maleta que fa més de deu anys que m'acompanya, algunes vegades més, altres menys. Una maleta que és el principi d'un viatge, aquest, que és per a mi la professió, un viatge cap a fora que cada vegada em porta més a dins. El viatge que cada matí encete.

I veig un arbre com tots els que m'envolten,  un arbre arrelat, com ho són les històries, un arbre amb multitud de branques com ho és la vida. Un arbre que és d'on vénen els llibres i les fruites. Un arbre amb fulles incipients d'una primavera que està venint, d'una primavera que estic vivint gràcies a això dels contes.

I també veig una ombra, perquè en aquesta vida no tot és llum, i és gràcies a les ombres que tenim perspectiva.

Estic contenta, per què no dir-ho?