martes, 24 de noviembre de 2015

NO ÉS PER MI, ÉS PER ELLS.

Parlar de les condicions de l'espai per a la narració, pot semblar una nimietat, però per a aquest menester d'escoltar i contar, en contra del que puga semblar, no val qualsevol lloc. Si exigisc un espai per al conte, és per què el que he vingut a fer funcione millor, em queixe per ells, perquè els infants i els contes no es poden queixar. Si els xiquets no escolten, parlen; si estan incòmodes, es mouen; si no veuen, no miren.

Si els adults necessitem un espai còmode, amb cadires, bona llum i sonoritat per a poder parar atenció, els infants més. No són humans en potència, són persones més fràgils que tenen l'atenció més dispersa i el cos més inquiet. Què ens fa pensar que els xiquets estan millor a terra asseguts que en cadires? Què ens fa pensar que no necessiten un respatller per a recolzar els seus esquelets immadurs? Què ens fa pensar que no els destorbarà el trànsit continu de gent?

La paraula és fràgil, molt fràgil, quan es narra normalment no hi ha llums, ni música ni efectes especials. Mentre es conta tot això passa en el cap, en este cas dels nens, els seus sentits han d'estar tots i en totes les seues capacitats compromesos en l'atenció i l'escolta. Les narradores podem animar l'espectacle amb algun objecte, fer participar el públic, mostrar els llibres, però allò que hem vingut a fer és contar i el que el públic ha vingut a fer és escoltar. I això no es pot fer en qualsevol lloc. Si no hi ha les condicions, el narrador haurà d'estar pendent de compensar les condicions ambientals (reubicant nens, alçant la veu, buscant el punt de llum...) i aleshores qui perd és el conte.
Foto Rubén Suàrez

No fa molt de temps, Héctor Urien, narrador madrileny, em va dir, programar contes no és precís, així que si decidim fer-ho, fem-ho bé.

Si volem garantir que la narració fluïsca i que tinguem èxit, és ben senzill, cal buscar un espai on els assistents càpiguen còmodament, preferiblement asseguts en cadires, on s'escolte bé i no hi haja més distraccions, amb llum i temperatura adequats. És indispensable que hi haja algún responsable a la sala o al lloc on es conta (també pot ser el carrer), atenent a les necessitats que puguen surgir. Qui programa assessorat, si cal, per qui conta,  ha de garantir unes mínimes condicions, les mateixes que si aquell acte fora per a adults, que els pot fallar l'oïda, estan delicats de l'esquena i no veuen bé.  Tractem als xiquets amb el respecte que es mereixen.

* Aquest post l'he escrit amb l'ajuda de la meua amiga Eva Andújar (Espai d'idees creatives) que té ofici en contar en condicions difícils.

lunes, 23 de noviembre de 2015

FLAMANT GUANYADOR DEL CONCURS AMORT A MASSANASSA


La sort va voler que eixira el número 18, i Adrian Rodríguez, de 3er de l'ESO de l'IES Massanassa, guanyara el concurs d'AMORT i s'emportara El Ciutadà perfecte de Raquel Ricart, de l'editorial Andana.
Ens consta que ha estat molt content de rebre el premi, i la cara de la fotografia ho demostra. Regalar llibres a joves i que els reben amb aquesta alegria és un regal d'anada i tornada.
Esperem que Adrian gaudisca de la lectura del El Ciutadà perfecte, s'endinse en aquesta distòpia, que l'autora planteja, on tot sembla ideal i meravellós, però que inqueta  des de la primera pàgina.

Vull donar les gràcies al professorat del departament de valencià per la seua implicació en l'activitat i per afavorir les condicions per a què funcione.


lunes, 2 de noviembre de 2015

AMORT A L'IES MASSANASSA

Avui, a Massanassa la pluja intensa repicava amb força als vidres fins que ha aconseguit fer goteres i entrar a la biblioteca de l'IES a escoltar contes, no se m'ocorre millor escenari per a contar Amort. Amb alumnes de primer, segon i tercer d'ESO he compartit les històries de La morta despentinada i de Celestonio.

Aquestes històries d'amor i mort sempre ens deixen amb alguna incògnita, que espere que la lectura d'aquest conte us les puga aclarir o bé que us puga generar noves preguntes i nous reptes. Compartir les històries amb vosaltres, a mi, sempre em planteja nous reptes i noves mirades.

També hem parlat de la possibilitat d'escoltar contes, ací teniu un enllaç on podreu trobar contes d'Edgar Allan Poe per a escoltar mentre camineu cap a l'institut o vos estireu al llit.

Per últim vos presente el llibre que sortejarem, El ciutadà perfecte. Escrit per Raquel Ricard i editat per Andana editorial. És una història de ciència-ficció, una distopia, és a dir una societat fictícia indesitjable, però que ens ajuda a enlairar molt la imaginació, a gaudir i a plantejar-nos moltes preguntes. Què passaria en el món si tot fóra perfecte, bonic, net...? Què passaria si només puguerem sentir benestar i les complicacions i els dolors quedaren fora del nostre abast? Ací podeu llegir les primeres pàgines del llibre i veure si us agrada.


Espere els vostres comentaris sobre totes aquestes propostes. Una abraçada.