La maleta d'Anacleta: CRÒNICA DE TRES DIES PEL MÓN

No passa massa sovint que em criden de lluny, que haja d'eixir de la meua zona de confort per a treballar lluny de casa. No passa massa sovint que haja d'anar a contar més enllà de l'Horta Nord. Jo que m'he declarat sempre una narradora de proximitat i n'he fet bandera del fet de contar a prop de casa, de vegades també conte fora.

No passa massa sovint, però quan passa no passa desapercebut.

La setmana passada, dilluns i bon dia, em vaig alçar de matinada. Em quedaven 400 km per a recórrer cap al nord i en arribar a l'Ebre a l'esquerra, això sobrepassa de lluny els meus límits narratius. Sobrepassava les meues fronteres psicològiques, perdia de vista el Benicadell, encara que en mantenia en l'àmbit lingüístic. He de confessar que d'aquests viatges m'emociona fins i tot prendrem un café a l'autopista.

Anava a Fraga, poble d'Aragó, ciutat de 15000 habitants, frontera amb Lleida. Allí es celebra el Festival de contes: Fraga T Cuenta que porta narradors de tot l'estat perquè escampen els contes pels racons de la ciutat. Per a realitzar aquest festival compten amb: moltes ganes, un grup o caldria dir un exèrcit de bibliotecàries encapçalades per Ana Barrafón, un pressupost amb el qual fan meravelles, un equip de govern que s'ho creu i moltes complicitats.

l'exèrcit de bibliotecàries que fan possible el Festival

Durant dos dies: vaig contar als centres d'educació secundària -del que ja vaig fer una xicoteta crònica ací-, a una escoleta per a nadons i a un bar per a adults. Vaig veure les aigües del Cinca, em vaig passejar pels carrers empinats i vaig realitzar la visita al curiós museu local, en la torre de la presó del Palau Montcada. Vaig saber del valuós treball de l'Institut d'estudis del Baix Cinca i com a cirera del pastís em vaig trobar amb Mariano Coronas.

Sóc fidel seguidora d'aquest mestre retirat, llig el que publica a les xarxes, rep algunes de les seues publicacions en paper i devore totes les entrades de la biblioteca del CEIP Miguel Servet, la biblioteca del col·le on va ser mestre i on encara queda l'estel del seu pas. Em va emocionar trobar-me'l conversar amb ell i rebre de la seua mà les seues últimes publicacions.

De tornada a casa, vaig passar per Mataró, ja sé que no va de camí, però una vegada s'està fora ja és més fàcil. Havia d'anar a casa de Pep Duran, quasi res porta el diari!, per a fer un encàrrec d'AEDA.
Pep Duran és un llibreter retirat, un traginer de contes, com a ell li agrada, i moltes coses més. Un home intel·ligent i generós. Vaig entrar al temple de Pep, el seu racó on guarda tots els llibres i objectes amb els que conta. Per a eixir surant de sa casa, després que m'explicara moltes coses, entre elles com fer que els esdeveniments fluïsquen i observar-los. Va convertir la física quàntica en un conte per a xiquets i jo no vaig poder tancar la boca.