miércoles, 30 de diciembre de 2015

Heu vist mai l'home dels nassos?

El 31 de desembre hi haurà un personatge pels carrers d’Ontinyent que ens visita cada any, aquesta data exacta. Això, en les festes en què es trobemno seria gens estrany. Ara , es tracta d’un personatge que té tants nassos com dies li resten a l’anyFugisser i poregós, es mou amb rapidesa pels carrers i les cantonades; hi ha qui diu que l’ha vist en el reflex de l’aigua d’una séquia… o adesaparegut Hostal El Sol, d’Ontinyent. 
La broma, la llegenda –ara urbana  l’enganyifa per als infants se’ns presenten vinculats a un espai concretperò el ben cert és que aquest mateix personatge “uninassut” el podem trobar a Tarragona, Vinaròs, BarcelonaGranollers 

Més enllà d’això, la “broma” té unes arrels bastant més profundes del que podria semblar en un primer momentsegons Joan Amades, en el seu Costumari sobre les tradicions i la cultura popular dels països de llengua catalana, el personatge està vinculat a un arbre mitològic pirinenc, una criatura fantàstica del bosc però del regne vegetal, que hostatjaria el que s’ha esdevingutamb el pas del 
temps, el nostre Home dels nassos”.  

Així doncs, el que pensàvem –molta gent seria capaç d’afirmar que l’ha vist en algun lloc i hora concreta que era un costum o una broma familiar supera aquest àmbit i s’estén per diversos territoris qui sap des de quan i compotser té a veure amb la tradició industrial tèxtil ontinyentina que la importà d’altres llocs? O ha arribat i perviscut arran la transmissió oral de pobladors i repobladors diversos? 

De qualsevol manera, pensem que, front a pares noels antimediterranis i altres models del 
consumisme globalitzadorcal recuperar els nostres personatges que han estat objecte i representació d’allò desconegutd’allò simbòlic i, també, d’allò que ens feia por i ens obligava a enfrontar-ho i superar-ho
Perquècom les rondallesaquests “monstres” simbolitzen l’espai de la imaginació, però també de l’explicació d’allò irracional, inabastable per a la condició humana: la mort, la nit, la incertesa, el buit. Per què no? 


El fet d’imaginar aquest personatge i de buscar-lo pels carrers ens proposa una excusa per descobrir-nos i apropiar-nos, simbòlicament, de l’espai, i de saber quina és la nostra posició dins d’aquest. Res millor que fer-ho des de referents de l’imaginari propi i nd’altres que, mentre ens proposen un espai de somnifigurat
més enllà de la realitat, ens venen el darrer producte de moda. Front al consumisme cultural globalitzador derivat de la factoria Disney i altrestancat en la “capsa màgica” de la televisiócal que redescobrim els carrers i els records de les persones que els han viscut els han poblat.