viernes, 8 de julio de 2016

CONTES A LA FRESCA A L'OLLERIA

A les 23 hores en punt, que el campanar mana, a la placeta de la biblioteca ens vam reunir un grapadet de persones: grans i menudes a escoltar històries. Com passava abans, quan la paraula temps no cotitzava en borsa. I el primer relat va convocar a la pluja, però ningú es va alçar de la cadira, que ja sabem que seran quatre gotes i cinc seran de terra.

Foto: Emili Juan

Maite Ferrando ens va contar la història de l'Olleria: des dels primers habitants de la cova de Sant Nicolau fins als nostres dies. De cada moment  històric, va trobar un xicotet fet viscut als paratges de l'Olleria.

Foto: Emili Juan

Rosa Soler ens va deixar amb la boca oberta amb el seu llenguatge acurat, amb regust de llar de foc i pa amb oli i xocolata. Ens va delectar amb tres narracions ben unides, recollides de la boca de la seua sogra. Asseguda a una cadira, com ho havia vist fer, va començar a contar sense més explicacions, com ho fan els grans. Amb les mans sobre la falda va dir, mentre ordenava les idees, "Pos sí... Això era un..." I la història va aparéixer, entre carrers per asfaltar i xiquets farteretes que sempre troben la manera de pegar un bon mos, entre joves que "pixen carrers" i parelles que "xarrupen"...

Foto: Emili Juan

I el temps va passar i el campanar que no perdona va tocar les dotze, i vam contar l'últim i entre riures i algun neguit ens vam acomiadar amb un "bona nit", sense més. I cadascú es va dirigir al seu llit emportant-se a les Velletes de la Penya Roja, a Vicent o al Tio Pep el Tort.

Foto: Emili Juan

Foto: Emili Juan

Però com sempre, en apagar-se els focus comença la festa, i així va ser ahir. Davant del forn, al final de la placeta, dos germans van contar, a dos veus, succeïts de l'Olleria, asseguraven. I vam riure de valent amb els bunyols salats, els bous negres, el sac de castanyes... i tots els vidriers treballadors que han fet gran l'Olleria amb la seua feina i les seues històries. Aquelles que passaven i es contaven quan el temps no cotitzava en borsa. I com el campanar no para, va tocar la una o potser més i ens vam acomiadar amb un "Xe, això ho hem de repetir, que de històries n'hi ha moltes..."

Foto: Emili Juan


jueves, 7 de julio de 2016

CONTES A LA FRESCA COMENÇA A CAMINAR. L'OLLERIA

Avui comença a caminar Contes a la Fresca, un projecte intermunicipal que ens portarà per 13 pobles de la Vall d'Albaida i un de La Safor en els mesos de juliol, agost i setembre.



Però el projecte va començar fa molt de temps o potser abans. Però no li dèiem projecte, ni calia fer difusió, ni demanar finançament, ni tan sols calia buscar prèviament a la gent que anava a contar. Perquè la gent es trobava a la fresca i contava el que els havia passat durant el dia, barrejat amb el que havien escoltat dels seus antics o fins i tot feien d'aquella rondalla una anècdota familiar, sense ànim d'enganyar sinó amb intenció de ser escoltat.

Foto: Diari de Mallorca.


Avui ens trobarem a l'Olleria sota el quart minvant de la lluna i els estels, amb el cel com a sostre,  com ho estaran fent a la mateixa hora a Marraketch o al desert de Mongolia. I com diu Ana Griott al seu recull de contes del Mediterrani ho fem per la necessitat de contar-nos, de saber qui som, per la necessitat de conjurar les pors ancestrals i plantar-los cara, de trobar un lloc on tot siga possible algun dia, per la necessitat de saber que altres han estat ací abans que nosaltres.

Avui, tres persones contarem rondalles que hem escoltat de la veu dels grans o hem llegit, històries que han corregut quilòmetres per a vindre fins ací, les mateixes que es contaran a altres llocs perquè els contes són patrimoni de la humanitat. 

Nosaltres els donarem vida, els regalarem un poc del nostre alé, de la nostra veu perquè emergisquen ací, de nou. Però sense públic no hi ha diàleg possible, així que vos esperem, a la placeta de la biblioteca, al carrer l'Aurora a les 23 hores. I si no pots vindre passa't demà per ací que farem un barret.