AMORT A LA BIBLIOTECA DE XÀTIVA

Dilluns i bon dia, vaig estar a la biblioteca de Xàtiva amb els alumnes de segon d'ESO. Arribaren escèptics a escoltar contes. Contes a mi? Sí a tu, que tens 14 anys i que vius la vida intensament, a tu que tens 14 anys i que esprems cada gota de tot el que t'interessa, a tu et vull contar una història, que ens la contem. 
Per començar, vos explicaré una història personal -els vaig dir- una que em va passar a mi fa uns anys, quan tenia la vostra edat -i els la vaig contar. Però quan vaig acabar em va envair un dubte...i ara que vos l'he contada, no sé, em sembla que  hi ha una part que a mi no m'ha passat, que en algun lloc l'he llegida, però... si mires ací potser tu trobes la resposta.

Aquest autor, Guy de Maupassant, va viure al segle XIX, ja fa uns anys sí, però els seus contes encara ens posen en tensió, ens deixen sense poder engolir-nos la saliva. Ja...ja sé que eres de creure't les coses si te les conta un amic, però si jo fóra la teua amiga, de veritat, potser no el convidaria a llegir aquesta història. 
Per acabar vos parlaré d'un llibre que podreu aconseguir, si feu algun comentari a esta entrada sobre literatura, llibres que heu llegit o sobre els contes que ací vos he enllaçat:
 Un monstre em ve a veure és una novel·la ideada per Siobahn Dowd i escrita per Patrick Ness i editada per Sembra llibres. Cónor, el protagonista d'aquest llibre es desperta a mitjanit per culpa d'un mal son, sempre al mateix moment. Instants després, a les 00:07, un monstre el visita. Però Cónor es massa major per a creure en monstres, sap que la seua imaginació i els mals moments pels quals està passant, li poden jugar una mala passada. Però el monstre li dóna evidències de la seua presència i Cónor s'hi rendeix. El monstre vol que Cónor li done una cosa molt preuada, vol la veritat. 

Si pensàveu que el suc de taronja és el més amarg, esteu davant d'un café sense sucre...

UN FAVOR I VA D'EROTISME.

M'han convidat a contar a "Cuentos eróticos por los rincones" en el Circuit Insular de Contes de Gran Canària. I jo que el primer que vaig pensar és que no sé què és l'erotisme, jo que crec que només pel fet d'anomenar-lo deixa d'existir, fràgil com el silenci, que en dir-lo es trenca. Jo que sé que les ments s'erotitzen amb les més petites insinuacions sense pretensions, o amb les pretensions ocultes.

Potser l'erotisme només passa a les ments de les persones: insinuat per un rinxol fora de lloc, provocat pel frec d'un dit inesperat darrere d'una orella, despertat per la innocència. Però tot això és literatura i jo tinc interés en conèixer l'erotisme de l'oficina, el del forn de pa, l'erotisme de la perruqueria i els dels grups de watsapp del cole, si cal.

Il·lustració d'Ana Juan 

Així que M'aclame a tu al més pur estil estellesià, per a demanar-vos que m'escrigueu, per favor, una frase o que em descriviu una imatge, una situació que siga realment eròtica per a vosaltres, real o ficcionada, escoltada o desitjada. Però de l'erotisme del dia a dia del que existeix de veritat. I amb tot, i el vostre permís, faré un conte.

Teniu l'opció de fer un comentari al blog com a anònims ( ja de per si acte eròtic)si us dóna més llibertat o signar-lo, o escriure'm a l'adreça: correu@almudenafrances.com



------------------------------------------------------------------

En castellano

Me han invitado a contar a "Cuentos eróticos por los rincones" en el Circuito Insular de Cuentos de Gran Canaria. Y yo que lo primero que pensé es que no sé qué es el erotismo, yo que creo que sólo por el hecho de llamarlo deja de existir, frágil como el silencio, que con solo pronunciarlo se rompe. Yo sé que las mentes se erotizan con las más pequeñas insinuaciones sin pretensiones, o con las pretensiones ocultas.

Ilustración de Ana Juan

Quizás el erotismo sólo ocurre en las mentes de las personas: insinuado por un rizo fuera de lugar, provocado por el roce de un dedo inesperado detrás de una oreja, despertado por la inocencia. Pero todo esto es literatura y mi interés está en conocer el erotismo de la oficina, el de la panadería, el erotismo de la peluquería y el de los grupos de watsapp del cole, si es necesario.

Así que Me aclamo a ti al más puro estilo de Estellés, para pedirte que me escribas, por favor, una frase o que me describas una imagen, una situación que sea realmente erótica para ti, real o ficcionada, escuchada o deseada. Pero del erotismo del día a día del que existe de verdad. Y con todo, y tu permiso, haré un cuento.

Tienes la opción de hacer un comentario en el blog como anónimo, si te da más libertad ocultar la identidad (que es ya de por si un acto erótico) o firmarlo o escribirme a la dirección: correu@almudenafrances.com

CONTAR A L'IES JOAN FUSTER DE SOLLANA

El passat dimarts 22 de març, Víctor G. Labrado em va convidar a fer tres sessions de contes amb els seus alumnes de l'ESO. Potser els seus alumnes no ho saben, és el més fàcil. La modèstia del mestre i l'obligació del dia a dia els ho hauran amagat. Però Víctor Labrado, a més de ser un gran escriptor, és un apassionat de la tradició oral, de recollir-la, recrear-la i contar-la, i potser un dels millors narradors del panorama.

No negaré que tindre davant tremenda figura em fa posar nerviosa, però res millor per fer-se passar la por que mirar-la als ulls. Unes quantes orelles escoltadores van passar per aquella sala d'audiovisuals, que millor seria anomenar-la per a l'ocasió sala auditivoimaginativa, i em van fer la feina més fàcil.
Vam contar contes de Guy de Maupassant, Marina Colasanti, Jairo Anibal Niño, alguna rondalla tradicional i algun conte de collita pròpia.
Hauré de ser sincera i dir-vos que no em vaig atrevir a contar una de les llegendes valencianes que més m'agraden: la llegenda de l'Encantada, però la podeu trobar al llibre de Víctor Labrado Llegendes Valencianes (2007, Bromera) o esperar a l'estiu i una poqueta nit vindré i vos en contaré aquesta i d'altres.

Un matí de contes en què vaig tindre temps de parlar amb Víctor, de contar, de descobrir el "Júpiter de Sollana", però aquesta és una altra història.

IES LES FOIES BENIGÀNIM

Avui he estat a l'IES Les Foies de Benigànim, amb els alumnes de 3er de l'ESO fent la segona part de l'activitat que teníem programada. En una primera trobada vam anar a la Biblioteca i vaig contar contes, ací teniu l'enllaç a un dels contes que van aparèixer en AMORT. I ací, més contes del mateix autor en format audio.

Un grup d'alumnes em van fer un regal molt tendre, en acabar la sessió

 En aquesta segona part, hem parlat de llibres, per a què els llegiu o simplement per a que sapigueu que existeixen. Llibres amb protagonistes joves que han de fer-se valdre per a trobar el seu lloc a la vida, per diferents raons.

Cristopher és el protagonista de El curiós incident a mitjanit. Aquest llibre, narrat en primera persona és com un got de suc de taronja que a glops sap dolç i a glops és amarg. Mark Haddon, l'autor ens porta del riure al drama, per a riure'ns del drama una altra vegada. Perquè la vida no és senzilla per a un xic amb autisme que no entén el món, però que vol formar part d'ell.

Samia vol córrer, és la més ràpida de tots els que corren pels carrers de Mogadisco (Somàlia). Ella no corre per fugir sinó perquè busca la llibertat, la seua i la de totes les dones islàmiques. Viu en un país en guerra, una guerra, com totes, innexplicable, injusta i indecent. Una guerra que la separa del seu millor amic i acaba amb totes les coses importants de la vida. Però a les cames troba la força per a seguir endavant. És una història basada en la vida de Samia Yusuf Omar, una jove somali que va aconseguir arribar als jocs olimpics. Ací teniu el vídeo que n'és la prova.

Kip Parvati voldria anar a l'escola, però ha de mantenir a la seua família. El seu pare se'n va anar amb un vaixell i ara ell és el cap de casa. Cada matí ix a pescar amb el seu tiet a la barca, però la mar no vol ser generosa amb ells. Ell, somia en viatjar amb un vaixell gran i viure moltes aventures, però abans hauria d'aconseguir suficients diners per a què la seva família poguera viurer durant la seua absència. Tot el món parla de La Lluna Rosa, una gran perla que està amagada en una cova baix de l'aigua. El problema és que la gran perla està custodiada per un tauró, que s'ha engolit a més d'un. Però això no aturarà a Kip. 

Un monstre em ve a veure, va ser ideada per Siobahn Dowd i escritat per Patrick Ness. Cónor, el protagonista, es desperta a mitjanit per culpa d'un mal son, sempre al mateix moment, instants després a les 12:07 un monstre el visita. Però Cónor es massa major per a creure amb monstres, sap que la seva imaginació i els mals moments per els quals està passant, li poden estar jugant una mala passada. Però el monstre li dóna evidències de la seua presència i Cónor es rendeix. El monstre vol que Cónor li done una cosa molt preuada, el monstre vol la veritat. Si pensàveu que el suc de taronja és el més amarg esteu davant d'un café sense sucre.

Desitge que alguna d'aquestes lectures vos agrade i siga la porta a nous llibres. Vos espere per ací al blog, i prompte ens veiem a la serra amb noves històries. Als afortunats, que guanyen el concurs, vos contaré la història d'aquesta casa.

CRÒNICA DE TRES DIES PEL MÓN

No passa massa sovint que em criden de lluny, que haja d'eixir de la meua zona de confort per a treballar lluny de casa. No passa massa sovint que haja d'anar a contar més enllà de l'Horta Nord. Jo que m'he declarat sempre una narradora de proximitat i n'he fet bandera del fet de contar a prop de casa, de vegades també conte fora.

No passa massa sovint, però quan passa no passa desapercebut.

La setmana passada, dilluns i bon dia, em vaig alçar de matinada. Em quedaven 400 km per a recórrer cap al nord i en arribar a l'Ebre a l'esquerra, això sobrepassa de lluny els meus límits narratius. Sobrepassava les meues fronteres psicològiques, perdia de vista el Benicadell, encara que en mantenia en l'àmbit lingüístic. He de confessar que d'aquests viatges m'emociona fins i tot prendrem un café a l'autopista.

Anava a Fraga, poble d'Aragó, ciutat de 15000 habitants, frontera amb Lleida. Allí es celebra el Festival de contes: Fraga T Cuenta que porta narradors de tot l'estat perquè escampen els contes pels racons de la ciutat. Per a realitzar aquest festival compten amb: moltes ganes, un grup o caldria dir un exèrcit de bibliotecàries encapçalades per Ana Barrafón, un pressupost amb el qual fan meravelles, un equip de govern que s'ho creu i moltes complicitats.

l'exèrcit de bibliotecàries que fan possible el Festival

Durant dos dies: vaig contar als centres d'educació secundària -del que ja vaig fer una xicoteta crònica ací-, a una escoleta per a nadons i a un bar per a adults. Vaig veure les aigües del Cinca, em vaig passejar pels carrers empinats i vaig realitzar la visita al curiós museu local, en la torre de la presó del Palau Montcada. Vaig saber del valuós treball de l'Institut d'estudis del Baix Cinca i com a cirera del pastís em vaig trobar amb Mariano Coronas.

Sóc fidel seguidora d'aquest mestre retirat, llig el que publica a les xarxes, rep algunes de les seues publicacions en paper i devore totes les entrades de la biblioteca del CEIP Miguel Servet, la biblioteca del col·le on va ser mestre i on encara queda l'estel del seu pas. Em va emocionar trobar-me'l conversar amb ell i rebre de la seua mà les seues últimes publicacions.

De tornada a casa, vaig passar per Mataró, ja sé que no va de camí, però una vegada s'està fora ja és més fàcil. Havia d'anar a casa de Pep Duran, quasi res porta el diari!, per a fer un encàrrec d'AEDA.
Pep Duran és un llibreter retirat, un traginer de contes, com a ell li agrada, i moltes coses més. Un home intel·ligent i generós. Vaig entrar al temple de Pep, el seu racó on guarda tots els llibres i objectes amb els que conta. Per a eixir surant de sa casa, després que m'explicara moltes coses, entre elles com fer que els esdeveniments fluïsquen i observar-los. Va convertir la física quàntica en un conte per a xiquets i jo no vaig poder tancar la boca.

Amb aquesta lleugeresa me'n vaig tornar a casa... i encara em dura.

Aquesta setmana el viatge serà interior.

AMORT A FRAGA

 Aquests dies estic a Fraga al Festival Fraga T cuenta, contant a nadons, a l'ESO i a adults. Després d'un bonic viatge amb cotxe he arribat a Fraga aquest matí. He desembarcat amb Amort a aquest poble banyat pel Cinca, convidada per la Xarxa de Biblioteques i ben rebuda per Anna, Pilar i Rosanna, unes bibliotecàries treballadores i entusiastes.

Als IES he anat a contar aquelles històries que van passar fa més de 20 anys a Ontinyent, a aquell institut que està al costat de l'estació, aprop del cementeri.

Hem compartit moments divertits, amors que apareixen i se'n van sense fer soroll, instants d'angoixa i  en algun moment fins i tot, hem passat por, de la que fa riure i també de la que et congela el riure a la cara.

 Si t'ha agradat experimentar aquestes sensacions, pots llegir aquest conte que va escriure Guy de Maupassant al segle XIX, però que us semblarà familiar. I si t'ha agradat l'autor, pots seguir llegint-lo, prestant un llibre a la biblioteca o en aquest enllaç on podràs escoltar els contes.

Sort a totes i tots al sorteig.

AMORT, A L'IES PORÇONS D'AIELO DE MALFERIT

Aquest matí AMORT, amb tots els seus personatges, ha aterrat a  l'Institut d'Aielo de Malferit, i hem compartit  aventures i desventures amb els alumnes de segon d'ESO. Al bon començament els alumnes, amb el to d'humor que caracteritza l'adolescència, han fet una gran ovació i han amenaçat en aplaudir 81 minuts i així guanyar a Plàcido Domingo. Quina presió! 

La moto ha irromput a l'escena i amb ella tots els personatges que conformen la primera de les històries al voltant de l'estació del tren d'Ontinyent. Per als que tant d'interés teníeu a saber quina part de la història era certa us ajudarà llegir aquesta història. Ja em direu què us sembla i si us agrada, en aquest enllaç podeu escoltar més històries del mateix autor.

 

Ha estat un regal compartir amb vosaltres les meues històries, contar-les i reinventar-les, perquè cada vegada que conte una història, torna a néixer. Vosaltres sou l'ànima de les històries, els vostres silencis, la vostra respiració, les vostres mirades fan viure els contes.

I ara el concurs, ja em direu què us semblen els contes que us he enllaçat i si hi ha algun llibre que em recomaneu. Jo vos recomane Un monstre em ve a veure de Patrick Ness, i de Sembra llibres. En aquest enllaç podreu saber més sobre el llibre.