sábado, 22 de diciembre de 2012

I SI REGALEM RES?

Quant arriba Nadal m'agrada regalar coses, enguany m'he fet el propòsit de regalar coses de profit tenint en compte dos principis: Que els regals es puguen compartir i que el seu record dure molt de temps.

Estava al tall de pensar en el regal del meu iaio, tinc molta sort perquè encara en tinc un. Regalar-li al iaio és molt difícil perquè té de tot: té guants, té bufanda, té gorra, té un abric, té camises i pantalons és una persona amb les seves necessitats cobertes i el que puc dir que no té el iaio és il·lusió per les coses materials. Es molt, molt difícil fer-li un regal que li agrade.

Pensant amb què regalar-li se me va ocórrer que podria regalar-li Res, així en majúscules, ja se que Res sembla molt poc, però de veritat que el iaio es conforma amb poc i sabia que aquest regal el faria més feliç que una colònia.

Em vaig posar mans a la feina, vaig buscar una capseta ben bonica i la vaig omplir de Res, calia ser molt minuciosa en aquest punt i assegurar-me que a la caixeta no hi haguera res de res. La vaig torcar per a que no tingués ni pols, la vaig embolicar i li vaig posar un llaç de color roig. Fa anys que gaste el mateix, quan els destinataris dels meus regals els desemboliquen jo amb molta cura em pose el llaç a la butxaca. Ara sí la capsa esta perfecta, ho tenia tot preparat només calia que arribés nadal.

Però sóc molt impacient i no se guardar un secret així que ahir per la vesprada abans que el sorteig de nadal donarà l'entrada a les festes oficialment vaig anar a donar li el meu regal al iaio

- Tin iaio ací està el meu regal de nadal.

- "Tormento" ( és la seva manera afectuosa de cridar-me ) però si encara no és nadal! A  més no calia que em regalares res. ( Ostres! qui li ho havia contat ?)

-Obri'l, vinga, li vaig dir jo morta d'impaciència

El iaio amb la parsimònia que el caracteritza, perquè és una persona gran i perquè mai ha tingut pressa, per això ha arribat a vell, va descordar el llacet i me'l va donar, sembla que ell ja s'ha adonat de la meva costum de reutilitzar aquell tros de seda roja, va desembolicar la caixeta i va plegar el paper minuciosament, ell també és de guardar-se els papers per a propers regals. En veure la caixeta va dir:

- Que bonica moltes gràcies, amb la mateixa emoció que quan li vaig regalar uns guants, es a dir cap

- No iaio que el regal està dins, li vaig respondre jo, a punt ja de mossegar-me les ungles.

No vos podeu ni imaginar la cara de sorpresa que va fer en veure el contingut de la capsa.

-Tormento si ací no hi ha res.

- Res més que tu i jo, li vaig dir jo al iaio.

Aquella vesprada la vam gaudir sense res a fer només el iaio i jo, vam conversar i vam respectar els silencis. Sense res més a fer.

Adaptació del conte: Nada de Patric MCdonell. Serres.



3 comentarios:

  1. En una paraula: preciós. Res. Res més que tu i jo. Conversar, respectar els silencis..., que no és poca cosa. És a dir, que el res fa possible el tot. Moltíssimes gràcies per acostar-nos el conte, Almudena. Una abraçada amb res a dintre. Només tu a l'altra banda i jo ací, tormento!

    ResponderEliminar
  2. Un conte preciós i que ens fa adonar-nos que el maleit ritme de vida que portem fa que el contingut ens semble una experiència extraordinària...

    ResponderEliminar
  3. Es el que necessitava llegir en aquests moments, moltes gràcies per compartir-lo. Bon any!!

    ResponderEliminar