MUDANCES

Hui el meu amic i bibliotecari Josep Moll m'ha dit: Les finestres de casa estan tancades, no es veu moviment, que ja no vius ací?

Té raó, he canviat de casa i no vos he avisat. Veïns que miràveu de tant en tant per esta finestra del blogspot: M'he fet una casa una miqueta més gran i sobretot amb més habitacions.
Esta és molt bonica, amb molta llum però ho tenia tot un poc al muntó.

Així que m'he mudat!

Puja al camió i vine:

Nova web: www.almudenafrances.com

AMORT A MURO D'ALCOI

Hola alumnes de Muro podeu trobar l'entrada d'AMORT en aquest enllaç.

AMORT A ONTINYENT

Amort va estar a Ontinyent, al barri de la Vila per als alumnes de l'ESO del Col·legi La Milagrosa. Vam contar, i escoltar, al carrer, exactament al Callarís de la Vila en les escales aquelles que han vist passar els segles. Asseguts a les mateixes pedres per on pujaven els jueus, mussulmans i cristians des de fa tant de temps.

Ontinyent és el poble on estan inspirades aquestes històries, on es poden visitar els llocs exactes on van passar. 

AMORT sempre deixa amb moltes preguntes i la sang glaçada, ací vos deixe un enllaç en el qual trobareu un conte de Guy de Maupassant que vos sonarà molt.  I si  vos agraden aquest tipus de contes en els que el morts i els vius estan tant a prop, no vos perdeu aquest altre enllaç en el que podreu escoltar els contes d'aquest autor llegits per una lectora.

El llibre que sortejarem és Connexions, un lectura que enganxa i que a ningú deixa indiferent. La relación entre tres joves, de tres continents diferents, a les quals els uneix un telèfon mòbil. Un perill segons com es mire.

GUARDONS HUIT DE MARÇ A ONTINYENT

Divendres vaig presentar els Guardons del Dia de la Dona, que la Regidoria d'Igualtat d'Ontinyent atorga en commemoració del huit de març. Em van demanar que llegira la presentació de les dones guardonades, les paraules que algunes persones properes havien escrit sobre elles.
Però jo vaig optar per, a banda de llegir aquestes emotives paraules, dedicar un conte a cadascuna.

Foto de Delia Celada Belda

Les guardonades van ser quatre: Maria Albiñana, gran defensora dels drets dels animals i que ha rescatat més de setanta gossos llebrers. Helena Gandia, comare del Centre de salut que acompanya a les dones en l'embaràs, en el part i en la criança sense judicis. Maruja Vaello, una dona que es va posar darrere d'un taulell als quinze anys i s'ha dedicat amb gran professionalitat al comerç i la defensa dels drets de les persones amb diversitat funcional. Conchín Pla es va inventar un ofici, el de carnissera i va obrir una botiga en aquells moments en què les dones s'havien de quedar a casa; una dona feta a ella mateixa.

Foto de Delia Celada Belda

Quatre dones anònimes que representen a milions de dones, que no direigeixen empreses, ni lideren partits. Però quatre dones que li donen sentit i corda a aquest món.

Vaig llegir les vides d'aquestes dones i vaig dedicar un temps a buscar els contes per a elles. Aquesta feina de recerca quasi mai la faig asseguda en una cadira, davant d'una taula. És una recerca interior que va donant xicotetes pistes i no és fins que tinc idees clares que no m'escabusse en els textos.

A Helena, li vaig dedicar un conte tradicional esquimal recollit per Àngela Carter, "Kakuarshuk". La història explica com les dones havien de cavar en la terra per a treure als seus fills i com Kakuarshuk es va haver d'esforçar molt i deixar-se part de la vida en la feina. I és gràcies a una raboseta que aconsegueix trobar el seu fill i la llum després de la foscor. Helena es va emocionar amb la raboseta i és que, com em va contar després, per a ella la rabosa és un animal molt estimat. Els contes tradicionals són tan poderosos que troben la manera de contar a cadascú just allò que necessita o vol escoltar.

Per a Maria Albiñana vaig pensar que li agradaria escoltar un conte amb protagonistes animals que després d'una vida de penúries aconsegueixen salvar-se. Un conte que reflecteix com els humans utilitzem els animals i els abandonem quan ja no en podem treure profit. Tot allò contra el que lluita Maria. Li vaig contar "Els animals vells", una versió valenciana d'"Els Músics de Bremen". Un conte que he tingut la sort de recuperar des de l'oralitat, gràcies a la memòria del pare de Miquel, de Montixelvo.

Foto de Dèlia Celada Belda

Per a Maruja, vaig reescriure el conte de Marina Colasanti que en el seu dia em va fer arribar la benvolguda Laura Santacruz. Aquesta dona té un teler amb el qual teixeix el sol, el vent i  la pluja. Es teixeix tot allò que necessita, però sàviament també sap desteixir quan les coses vénen maldades. Maruja és una experta en la seua tasca de triar just l'objecte que necessites o que millor quedarà per a regalar. Aquesta sembla una tasca nímia, que Maruja per ser dona hauria de saber fer. Però cal creure en allò que fas i fer-ho amb saviesa. Cal mirar amb estima les persones que atens per a fer-ho bé.

Foto de Dèlia Celada Belda

Conchín Pla, com vos he dit, és una dona feta a ella mateixa. Sense haver-se dedicat mai ni tindre l'ofici com a herència familiar, va muntar una carnisseria, i de la nit al matí es va posar a embotir llonganisses i botifarres i va donar la cara a un públic exigent. A mi, em va recordar a Apol·lònia la protagonista del conte de Rodari "Apol·lònia i les melmelades". Una dona que feia les millors melmelades del món; de qualsevol cosa treia un dolç irresistible. Fins i tot l'Emperador les va voler tastar i de tan irresistible com eren, les mosques es van tirar de cap. L'Emperador va demanar que tallaren les mans a Apol·lònia, però el poble va amenaçar l'Emperador. Serà molt millor que el busqueu i llegiu el final.
Aquesta tasca de cercar, seleccionar, adaptar i contar és una feina que m'enriqueix molt; em constreny en un assagador, em limita, però a la vegada encamina la feina i m'enlaira.

Foto de Dèlia

Estic agraïda i contenta d'haver pogut fer aquesta feina, d'haver posat el meu granet de sorra per a visibilitzar el món dels fonaments que substenten les grans construccions. Perquè la feina de les dones és una tasca amagada, però absolutament necessària perqué aquest món seguisca rodant.

I, ja posades, quina millor manera per a mi que fer-ho amb contes; crec que és molt interessant que els contes apareguen allí on no s'espera que facen la seua entrada tímida i es guanyen el seu lloc perquè se'ls espere més vegades.

AMORT A ALBAL

AMORT ha tornat a Albal, a la biblioteca que l'ha vist creixer, amb el professorat i els alumnes de primer i segon de la ESO de la localitat. Un públic que sap el que vol i és exigent. No vos negaré que sempre és un repte anar a Albal perquè tot i que vosaltres sou públic nou jo fa anys que em vaig proposar portar contes nous per als alumnes de segon.

A primer hem contat els primers contes d'aquesta saga. Em fa molt de goig que molts de vosaltres entreu demanant-los. Però si vos heu quedat amb moltes preguntes i la sang glaçada, ací vos deixe un enllaç en el qual trobareu un conte de Guy de Maupassant que vos sonarà molt.  I si  vos agraden aquest tipus de contes en els que el morts i els vius estan tant a prop, no vos perdeu aquest altre enllaç en el que podreu escoltar els contes d'aquest autor llegits per una lectora.

A segon enguany han estat presents els contes tradicionals, d'arreu del mon. Una versió de Barbablava, Un conte africà que jo l'he traslladat a una pensió de París, El conte d'unes espardenyes brutes i fastigoses que "canten". Vosaltres els feu créixer i m'interessen molt els vostres comentaris al respecte.

El llibre que sortejarem és Connexions, un lectura que enganxa i que a ningú deixa indiferent. La relación entre tres joves, de tres continents diferents, a les quals els uneix un telèfon mòbil. Un perill segons com es mire.

AMORT A GATA DE GORGOS

AMORT ha arribat a Gata de Gorgos, a la Biblioteca Municipal un espai lluminós i  molt bonic davant del riu Gorgos, però el millor de la biblioteca són les bibliotecàries: Vicen Mulet i Silvia que igual fan clubs de lectura, hora del conte que pardalets de paper per fer una decoració de la biblioteca.
Els alumnes de secundària i batxillerat de l'IES Matemàtic Vicent Caselles han passat per la biblioteca, a escoltar les històries d'esta "saga" que ja és AMORT.
La sorpresa més gran ha estat que un dels professors de l'IES va ser professor durant 29 anys a l'Institut de l'Estació i teniu a qui preguntar-li.
l'Institut l'Estació d'Ontinyent, l'Estació del tren, el Cementeri, la moto, alguns personatges... Ara ja són familiars per a vosaltres.

Però si vos heu quedat amb moltes preguntes i la sang glaçada, ací vos deixe un enllaç en el qual trobareu un conte de Guy de Maupassant que vos sonarà molt.  I si  vos agraden aquest tipus de contes en els que el morts i els vius estan tant a prop, no vos perdeu aquest altre enllaç en el que podreu escoltar els contes d'aquest autor llegits per una lectora.

El llibre que sortejarem és Connexions, un lectura que enganxa i que a ningú deixa indiferent. La relación entre tres joves, de tres continents diferents, a les quals els uneix un telèfon mòbil. Un perill segons com es mire.

Coneixeu el Llenyater del Benicadell?

En el temps que hi havia catorze vents i  set n'eren bons i set dolents, o potser no fa tant; en aquell moment que els viatges es feien en tartana i les granotes tenien pèl, vivia al Benicadell un llenyater, marit de la Castanyera, que passava l’hivern podant els pins i fent fardells de llenya per als forners, les estufes i els calciners.

Aquest home tenia una gran passió pel Nadal, era un gran entusiasta d’aquestes dates, li agradaven els torrons, els regals, la família reunida i la gent feliç... Però la seua feina no li deixava massa temps per a compartir els sopars, ni els dinars.

El llenyater baixant de la serra a Beniatjar

Ara que les lleis de protecció de la natura no permeten la tala de pins, i molta gent s’ha posat calefacció de gasoil o pèl•lets a casa, el llenyater no té tanta feina; per això, enguany li ha escrit al Pare Nadal una carta:

"Estimat barbut,

Volia demanar-li un desig. Aquest any m’agradaria a mi, anar a portar-los regalets als xiquets. Porte molt de temps estalviant i la meua dona sempre té diners guardats. A més els anys viscuts a la serra també m’han donat alguns poders màgics. 

Li demane per favor, que em cedisca el seu lloc ni que siga per aquest any, i si els xiquets queden contents, que puguera repetir."

El Pare Nadal li va contestar:

"Estimat llenyater,

Aprecie la seua bona voluntat i il·lusió per aquestes dates, no queden moltes persones grans que es continuen il·lusionant i potser aquesta és la raó de la seua longevitat. 

Per això li cedisc el meu lloc. No oblide traure bé la panxa i portar un bon sac. Confie en el seu gust per als regals i no s’oblide de cap xiquet, que em faria quedar fatal. I perquè els xiquets reconeguen els seus regals, lligue'ls una branqueta de romeret en el paquet, així no hi haurà confusió possible."

Ara ja sabeu, podeu demanar els regals al Llenyater del Benicadell, aquell home que va trobar un sac de doblons d'or i va veure com plovien bunyols.... Ah, que no el coneixeu? Doncs llegiu, llegiu El Llenyater del Benicadell, de Joan Olivares editat per Caixa Ontinyent. I sabreu d'on li ve tanta il·lusió i fortuna a aquest bon home!

Estic contenta

Estic d'estrena, fa temps que anava perseguint una imatge que parlara de mi. Un dibuixet d'eixos que es diuen logo i que ràpidament l'identifiquen a una. Però aquestes coses les vas postergant perquè cal detenir-se i pensar-se, definir-se i contar-ho a algú que sàpiga d'imatges.
Cal tot això o creuar-se amb la persona adequada. Gràcies a Sherezade Bardají vaig conèixer a Alfonso Romeo, i tot d'una li vaig proposar: Escolta, tu no em faries el logo? Alfonso diu que no és dissenyador, però dissenya. Tampoc és fotògraf, però l'objectiu de la seua càmera treu fotos amb textures. Tot d'una em va dir un síii (dubitatiu, com a bon gallec).
Amb ell he compartit alguns tes, riures i contes. Però el seu ull no parava d'escanejar el que veia i fa pocs dies em va enviar aquest logo:

Jo li vaig contestar un sí (sense dubtes, que per a alguna cosa visc a 1200 km de Galícia) i no li vaig preguntar massa què volia dir. Jo ho veia clar. Veig la maleta que fa més de deu anys que m'acompanya, algunes vegades més, altres menys. Una maleta que és el principi d'un viatge, aquest, que és per a mi la professió, un viatge cap a fora que cada vegada em porta més a dins. El viatge que cada matí encete.

I veig un arbre com tots els que m'envolten,  un arbre arrelat, com ho són les històries, un arbre amb multitud de branques com ho és la vida. Un arbre que és d'on vénen els llibres i les fruites. Un arbre amb fulles incipients d'una primavera que està venint, d'una primavera que estic vivint gràcies a això dels contes.

I també veig una ombra, perquè en aquesta vida no tot és llum, i és gràcies a les ombres que tenim perspectiva.

Estic contenta, per què no dir-ho?

AMORT A MASSANASSA

AMORT ha arribat a l'IES Massanassa, a eixa Sala Multiusos que l'ha vist néixer i créixer. Perquè si no he perdut el compte, aquest és el cinqué any que vaig al vostre institut.
Aquest any, els de Primer de l'ESO esteu escoltant les primeres històries de la "saga" AMORT: l'Institut l'Estació d'Ontinyent, l'Estació del tren, el Cementeri, la moto, alguns personatges... Ara ja són familiars per a vosaltres.

Estació de Renfe d'Ontinyent

Però si vos heu quedat amb moltes preguntes i la sang glaçada, ací vos deixe un enllaç en el qual trobareu un conte de Guy de Maupassant que vos sonarà molt.  I si  vos agraden aquest tipus de contes en els que el morts i els vius estan tant a prop, no vos perdeu aquest altre enllaç en el que podreu escoltar els contes d'aquest autor llegits per una lectora.

Alguns heu conegut a Agapito, aquell conserge d'institut tan faener, delicat i amb tanta devoció per reutilitzar i reciclar. Si busqueu la pel·lícula: "Lamb to the slaughter" d'Alfred Hitchcock veureu semblances amb la història, aquesta està basada amb el conte homònim de Roald Dahl.

I aquest és el llibre que sortejarem entre tots els que comenteu a aquesta entrada. De segur que la portada vos sona molt!

AMORT A LA BIBLIOTECA MARÍA MOLINER

Este matí hem estat a la Biblioteca María Moliner contant AMORT.
He descobert una biblioteca preciosa, un antic hospital de l'ordre de Sant Joan de Déu, amb un claustre amb un aire zen que convida a respirar i parar. I uns bibliotecaris encantats amb la seua feina i enamorats dels contes. 

Com vos havia promés ací teniu uns quants contes que vos convide que escolteu amb els auriculars i a mitja llum, soles a l'habitació. Si teniu un armari als peus del llit o un espill a l'habitació, aneu amb conte! Potser una bona alternativa a disfressar-se de carabassa. Si vos atreviu, ja em contareu.

L'autor d'aquests contes és Guy de Maupassant. Va viure al segle XIX, ja fa uns anys sí, però els seus contes encara ens posen en tensió, ens deixen sense poder engolir-nos la saliva. Ja...ja sé que eres de creure't les coses si te les conta un amic, però si jo fóra la teua amiga, de veritat, potser no el convidaria a llegir aquesta història. 

Com hui és dijous i ja sabeu que les coses importants sempre em passen en dijous, vos diré que avui també m'ha passat una cosa important. Vindre a Oriola i contar-vos estes històries que m'habiten, ha segut la cosa important de hui.

I com per a vosaltres també és dijous ja sabeu que entre els que comenteu sortejarem un llibre que vos arribarà a l'institut.

AMORT A MONTSERRAT

Este matí un grup de 54 alumes de l'IES Alcalans han vingut a celebrar a la Biblioteca Municipal de Montserrat a celebrar el seu dia. Els professor els havien dit que venien a escoltar contes i a elles i ells això d'eixir de classe i creuar el poble aprofitant el sol de tardor, ja els ha semblat bé.

En arribar vos esperava la història d'Agapito, aquell conserge d'institut tan faener, delicat i amb tanta devoció per reutilitzar i reciclar. Ara, si busqueu la pel·lícula : "Lamb to the slaughter" d'Alfred Hitchcock  veure semblances amb la història. Està basada en el conte homònim de Roald Dahl. Autor de qui sortejarem el llibre. 

A correu seguit, la moto ha irromput a l'escena i amb ella tots els personatges que conformen aquesta segona història al voltant del tren i de l'estació. Per als qui teniu interés a saber d'on he begut per a contar aquest conte ací vos deixe un enllaç. En aquest altre podeu escoltar tranquil·lament, o no tant, a casa, històries del mateix autor.

Per a mi ha segut un plaer passar una estoneta d'aquest dilluns asolellat amb vosaltres, en aquesta biblioteca que té plantat un arbre. La seua meravellosa bibliotecària vos rebrà sempre amb els braços oberts. Aprofiteu-la!

CENT ANYS DAHL

Avui fa cent anys del naixement de Roald Dahl i és que els escriptors després de morts segueixen complint anys. A Roald Dalh li passa una cosa curiosa i és que com més gran és, més modern es torna. Potser va ser un home avançat a la seua època o és que la seva literatura és  atemporal.
Al seu museu ho celebren durant tot el mes, amb moltes activitats.

Escrivia per a menuts, l'interessaven més que els adults, però agradava i agrada encara més als grans. Perquè escrivia des de l'adult que era, recordant l'infant que havia segut. Fidel a ell mateix, sense límits ni tabús com ho són els infants que els deixen ser. I ell havia tingut un pare i sobretot una mare que l'havia respectat. Vos recomane la lectura de Boy, Relatos de la infancia.

Però també escrivia per a grans i aleshores portava al límit, encara més als seus personatges. No vos perdeu l'edició que ha fet Sembra llibres. Els millors relats de Roald Dahl.

El curs passat amb la meua amiga y narradora Eva Andújar vam crear un projecte anomenat Cent anys Dahl que hem passejat per biblioteques i escoles, ací al blog pots veure algunes cosetes què anem treballant.

Només em sap greu una cosa, no haver conegut Roald Dahl amb 8 anys! Per això és per a mi quasi una obsessió regalar i recomanar llibres de l'autor als xiquets i xiquetes. Cap infant sense Dahl.

CONTES A LA FRESCA

En altres temps, quan el sol s’amagava i les temperatures eren més agradables, els veïns i veïnes treien les cadires a la porta de casa per a prendre la fresca i compartir experiències del dia i de la vida. Sempre hi havia algun veí amb més memòria o més instint fabulador que encantava a la resta amb les seves històries.

Era fàcil reconèixer-los: començaven a contar com qui no vol la cosa, parlant de l’oratge o d’algun personatge del poble. Situaven a l’audiència en un moment, espai o entorn concret, i tot açò aportava versemblança al succeït. I aquell era el principi i allò només havia ocorregut allí, i el temps passava i les paraules teixien la memòria i aquell teixit unia els veïns amb fils invisibles de records comuns. I a la veu de “demà més” o “ja està bé, xiquets”, la nit a la fresca s’acabava i cadascú al seu llit.

Amb aquest esperit 14 pobles de la Vall d’Albaida i la Safor (Província de València) s’han posat d’acord per a realitzar un projecte intermunicipal anomenat “Contes a la Fresca”, en què narradors locals i jo mateixa conten rondalles, històries o succeïts.

Pep Estornell professor de llengua i literatura, ànima mater del projecte "Rondalles de la Vall i del Vell" (recull de rondalles editat, realitzat pels alumnes de l’IES Sanchis Guarner de Castelló de Rugat) -i a qui caldria dedicar-li un altre article- i alcalde de Llutxent, em va proposar participar d’aquest nou projecte, que vaig accedir adoptar de bon començament.

Però sembla, si més no, difícil trobar una persona o més que vulguen contar contes en públic a la plaça del poble, davant dels seus veïns. El que es plantejava més difícil no ho ha sigut tant.  En cada poble un tècnic o un regidor municipal -la majoria són tan menuts que no disposen de tècnic-,  s’encarregava de buscar a la persona o persones que contarien. Contra el que podríem pensar, en tots els  pobles s’ha trobat gent de diferents edats amb capacitat per a narrar i molts d’ells i elles de manera excepcional.

Els explicàvem que el que havien de contar era un conte antic, alguna història que hagueren escoltat (consigna que molt sàviament em va apuntar Ana Griot). I així, després d’una conversa, quedàvem d’acord en quina rondalla, succeït o contarella narrarien.

A les 23 hores, que el campanar mana, la gent estava convocada a la plaça del poble i sense més preàmbuls la paraula es feia present: en aquells moments en què el temps no invertia en borsa i qui manava era la son, la gent contava històries sense mirar el rellotge, sense importar si ja s’havien escoltat. Amb aquesta introducció o una altra de semblant i la presentació elogiosa del narrador o narradora local, la plaça emmudia i ens transportàvem en el temps.

Es contava per a tots els presents sense importar l’edat. Com s'ha dit, cada nit una o més persones del poble narraven històries que tenien pensades, succeïts, faules, contarelles… En segon lloc, potser alguns espontanis s’animaven i la vetllada concloïa narrant jo rondalles del poble o adaptades als espais locals.

La majoria de les rondalles que s’han narrat estan recollides, ja que a la zona s’ha fet una gran tasca de recerca i edició de la tradició oral. Però escoltar-les de la veu del poble, d’eixa veu a través de la qual escoltem els avantpassats, sense haver passat pel sedàs de la literatura, amb les frases fetes, la riquesa lingüística del lloc, amb les referències locals… això ha estat un regal.

Aquest projecte m’ha donat molt més del que podia esperar: he conegut gent de la qual he aprés formes de narració properes, del tu a tu, amb un llenguatge acurat i una estructuració de les idees clara. He escoltat contes que han estat narrats centenars de vegades, narradors que dominen les analepsis, per exemple, i li donen ritme al relat. He aprés moltíssim i sobretot m’ha obert les portes a nous projectes que em faran créixer.
Continuaré treballant en aquest camí de l’escolta i la recollida de tradició, perquè encara que les històries estan editades, analitzades, classificades, no ho estan les maneres de narrar, la idiosincràsia de cada narrador… Això es pot estudiar, però la manera d’aprendre-ho és escoltant.

CONTES A LA FRESCA A L'OLLERIA

A les 23 hores en punt, que el campanar mana, a la placeta de la biblioteca ens vam reunir un grapadet de persones: grans i menudes a escoltar històries. Com passava abans, quan la paraula temps no cotitzava en borsa. I el primer relat va convocar a la pluja, però ningú es va alçar de la cadira, que ja sabem que seran quatre gotes i cinc seran de terra.

Foto: Emili Juan

Maite Ferrando ens va contar la història de l'Olleria: des dels primers habitants de la cova de Sant Nicolau fins als nostres dies. De cada moment  històric, va trobar un xicotet fet viscut als paratges de l'Olleria.

Foto: Emili Juan

Rosa Soler ens va deixar amb la boca oberta amb el seu llenguatge acurat, amb regust de llar de foc i pa amb oli i xocolata. Ens va delectar amb tres narracions ben unides, recollides de la boca de la seua sogra. Asseguda a una cadira, com ho havia vist fer, va començar a contar sense més explicacions, com ho fan els grans. Amb les mans sobre la falda va dir, mentre ordenava les idees, "Pos sí... Això era un..." I la història va aparéixer, entre carrers per asfaltar i xiquets farteretes que sempre troben la manera de pegar un bon mos, entre joves que "pixen carrers" i parelles que "xarrupen"...

Foto: Emili Juan

I el temps va passar i el campanar que no perdona va tocar les dotze, i vam contar l'últim i entre riures i algun neguit ens vam acomiadar amb un "bona nit", sense més. I cadascú es va dirigir al seu llit emportant-se a les Velletes de la Penya Roja, a Vicent o al Tio Pep el Tort.

Foto: Emili Juan

Foto: Emili Juan

Però com sempre, en apagar-se els focus comença la festa, i així va ser ahir. Davant del forn, al final de la placeta, dos germans van contar, a dos veus, succeïts de l'Olleria, asseguraven. I vam riure de valent amb els bunyols salats, els bous negres, el sac de castanyes... i tots els vidriers treballadors que han fet gran l'Olleria amb la seua feina i les seues històries. Aquelles que passaven i es contaven quan el temps no cotitzava en borsa. I com el campanar no para, va tocar la una o potser més i ens vam acomiadar amb un "Xe, això ho hem de repetir, que de històries n'hi ha moltes..."

Foto: Emili Juan

CONTES A LA FRESCA COMENÇA A CAMINAR. L'OLLERIA

Avui comença a caminar Contes a la Fresca, un projecte intermunicipal que ens portarà per 13 pobles de la Vall d'Albaida i un de La Safor en els mesos de juliol, agost i setembre.

Però el projecte va començar fa molt de temps o potser abans. Però no li dèiem projecte, ni calia fer difusió, ni demanar finançament, ni tan sols calia buscar prèviament a la gent que anava a contar. Perquè la gent es trobava a la fresca i contava el que els havia passat durant el dia, barrejat amb el que havien escoltat dels seus antics o fins i tot feien d'aquella rondalla una anècdota familiar, sense ànim d'enganyar sinó amb intenció de ser escoltat.

Foto: Diari de Mallorca.

Avui ens trobarem a l'Olleria sota el quart minvant de la lluna i els estels, amb el cel com a sostre,  com ho estaran fent a la mateixa hora a Marraketch o al desert de Mongolia. I com diu Ana Griott al seu recull de contes del Mediterrani ho fem per la necessitat de contar-nos, de saber qui som, per la necessitat de conjurar les pors ancestrals i plantar-los cara, de trobar un lloc on tot siga possible algun dia, per la necessitat de saber que altres han estat ací abans que nosaltres.

Avui, tres persones contarem rondalles que hem escoltat de la veu dels grans o hem llegit, històries que han corregut quilòmetres per a vindre fins ací, les mateixes que es contaran a altres llocs perquè els contes són patrimoni de la humanitat. 

Nosaltres els donarem vida, els regalarem un poc del nostre alé, de la nostra veu perquè emergisquen ací, de nou. Però sense públic no hi ha diàleg possible, així que vos esperem, a la placeta de la biblioteca, al carrer l'Aurora a les 23 hores. I si no pots vindre passa't demà per ací que farem un barret.

AMORT A GUADASSUAR

Dijous i bon dia, AMORT, amb tots els seus personatges, ha aterrat a la biblioteca de Guadassuart, i hem compartit  aventures i desventures amb els alumnes de primer i segon d'ESO del poble. 

La moto ha irromput a l'escena i amb ella tots els personatges que conformen la primera de les històries al voltant de l'estació del tren d'Ontinyent. Per als que tant d'interés teníeu a saber quina part de la història era certa us ajudarà llegir aquesta història. Ja em direu què us sembla i si us agrada, en aquest enllaç podeu escoltar més històries del mateix autor.

Ha estat un regal compartir amb vosaltres les meues històries, contar-les i reinventar-les, perquè cada vegada que conte una història, torna a néixer. Vosaltres sou l'ànima de les històries, els vostres silencis, la vostra respiració, les vostres mirades fan viure els contes.

I ara el concurs, ja em direu què us semblen els contes que us he enllaçat i si hi ha algun llibre que em recomaneu. Jo vos recomane Un monstre em ve a veure de Patrick Ness, i de Sembra llibres. En aquest enllaç podreu saber més sobre el llibre.

AMORT A LA BIBLIOTECA DE XÀTIVA

Dilluns i bon dia, vaig estar a la biblioteca de Xàtiva amb els alumnes de segon d'ESO. Arribaren escèptics a escoltar contes. Contes a mi? Sí a tu, que tens 14 anys i que vius la vida intensament, a tu que tens 14 anys i que esprems cada gota de tot el que t'interessa, a tu et vull contar una història, que ens la contem. 
Per començar, vos explicaré una història personal -els vaig dir- una que em va passar a mi fa uns anys, quan tenia la vostra edat -i els la vaig contar. Però quan vaig acabar em va envair un dubte...i ara que vos l'he contada, no sé, em sembla que  hi ha una part que a mi no m'ha passat, que en algun lloc l'he llegida, però... si mires ací potser tu trobes la resposta.

Aquest autor, Guy de Maupassant, va viure al segle XIX, ja fa uns anys sí, però els seus contes encara ens posen en tensió, ens deixen sense poder engolir-nos la saliva. Ja...ja sé que eres de creure't les coses si te les conta un amic, però si jo fóra la teua amiga, de veritat, potser no el convidaria a llegir aquesta història. 
Per acabar vos parlaré d'un llibre que podreu aconseguir, si feu algun comentari a esta entrada sobre literatura, llibres que heu llegit o sobre els contes que ací vos he enllaçat:
 Un monstre em ve a veure és una novel·la ideada per Siobahn Dowd i escrita per Patrick Ness i editada per Sembra llibres. Cónor, el protagonista d'aquest llibre es desperta a mitjanit per culpa d'un mal son, sempre al mateix moment. Instants després, a les 00:07, un monstre el visita. Però Cónor es massa major per a creure en monstres, sap que la seua imaginació i els mals moments pels quals està passant, li poden jugar una mala passada. Però el monstre li dóna evidències de la seua presència i Cónor s'hi rendeix. El monstre vol que Cónor li done una cosa molt preuada, vol la veritat. 

Si pensàveu que el suc de taronja és el més amarg, esteu davant d'un café sense sucre...

UN FAVOR I VA D'EROTISME.

M'han convidat a contar a "Cuentos eróticos por los rincones" en el Circuit Insular de Contes de Gran Canària. I jo que el primer que vaig pensar és que no sé què és l'erotisme, jo que crec que només pel fet d'anomenar-lo deixa d'existir, fràgil com el silenci, que en dir-lo es trenca. Jo que sé que les ments s'erotitzen amb les més petites insinuacions sense pretensions, o amb les pretensions ocultes.

Potser l'erotisme només passa a les ments de les persones: insinuat per un rinxol fora de lloc, provocat pel frec d'un dit inesperat darrere d'una orella, despertat per la innocència. Però tot això és literatura i jo tinc interés en conèixer l'erotisme de l'oficina, el del forn de pa, l'erotisme de la perruqueria i els dels grups de watsapp del cole, si cal.

Il·lustració d'Ana Juan 

Així que M'aclame a tu al més pur estil estellesià, per a demanar-vos que m'escrigueu, per favor, una frase o que em descriviu una imatge, una situació que siga realment eròtica per a vosaltres, real o ficcionada, escoltada o desitjada. Però de l'erotisme del dia a dia del que existeix de veritat. I amb tot, i el vostre permís, faré un conte.

Teniu l'opció de fer un comentari al blog com a anònims ( ja de per si acte eròtic)si us dóna més llibertat o signar-lo, o escriure'm a l'adreça: correu@almudenafrances.com



------------------------------------------------------------------

En castellano

Me han invitado a contar a "Cuentos eróticos por los rincones" en el Circuito Insular de Cuentos de Gran Canaria. Y yo que lo primero que pensé es que no sé qué es el erotismo, yo que creo que sólo por el hecho de llamarlo deja de existir, frágil como el silencio, que con solo pronunciarlo se rompe. Yo sé que las mentes se erotizan con las más pequeñas insinuaciones sin pretensiones, o con las pretensiones ocultas.

Ilustración de Ana Juan

Quizás el erotismo sólo ocurre en las mentes de las personas: insinuado por un rizo fuera de lugar, provocado por el roce de un dedo inesperado detrás de una oreja, despertado por la inocencia. Pero todo esto es literatura y mi interés está en conocer el erotismo de la oficina, el de la panadería, el erotismo de la peluquería y el de los grupos de watsapp del cole, si es necesario.

Así que Me aclamo a ti al más puro estilo de Estellés, para pedirte que me escribas, por favor, una frase o que me describas una imagen, una situación que sea realmente erótica para ti, real o ficcionada, escuchada o deseada. Pero del erotismo del día a día del que existe de verdad. Y con todo, y tu permiso, haré un cuento.

Tienes la opción de hacer un comentario en el blog como anónimo, si te da más libertad ocultar la identidad (que es ya de por si un acto erótico) o firmarlo o escribirme a la dirección: correu@almudenafrances.com

CONTAR A L'IES JOAN FUSTER DE SOLLANA

El passat dimarts 22 de març, Víctor G. Labrado em va convidar a fer tres sessions de contes amb els seus alumnes de l'ESO. Potser els seus alumnes no ho saben, és el més fàcil. La modèstia del mestre i l'obligació del dia a dia els ho hauran amagat. Però Víctor Labrado, a més de ser un gran escriptor, és un apassionat de la tradició oral, de recollir-la, recrear-la i contar-la, i potser un dels millors narradors del panorama.

No negaré que tindre davant tremenda figura em fa posar nerviosa, però res millor per fer-se passar la por que mirar-la als ulls. Unes quantes orelles escoltadores van passar per aquella sala d'audiovisuals, que millor seria anomenar-la per a l'ocasió sala auditivoimaginativa, i em van fer la feina més fàcil.
Vam contar contes de Guy de Maupassant, Marina Colasanti, Jairo Anibal Niño, alguna rondalla tradicional i algun conte de collita pròpia.
Hauré de ser sincera i dir-vos que no em vaig atrevir a contar una de les llegendes valencianes que més m'agraden: la llegenda de l'Encantada, però la podeu trobar al llibre de Víctor Labrado Llegendes Valencianes (2007, Bromera) o esperar a l'estiu i una poqueta nit vindré i vos en contaré aquesta i d'altres.

Un matí de contes en què vaig tindre temps de parlar amb Víctor, de contar, de descobrir el "Júpiter de Sollana", però aquesta és una altra història.

IES LES FOIES BENIGÀNIM

Avui he estat a l'IES Les Foies de Benigànim, amb els alumnes de 3er de l'ESO fent la segona part de l'activitat que teníem programada. En una primera trobada vam anar a la Biblioteca i vaig contar contes, ací teniu l'enllaç a un dels contes que van aparèixer en AMORT. I ací, més contes del mateix autor en format audio.

Un grup d'alumnes em van fer un regal molt tendre, en acabar la sessió

 En aquesta segona part, hem parlat de llibres, per a què els llegiu o simplement per a que sapigueu que existeixen. Llibres amb protagonistes joves que han de fer-se valdre per a trobar el seu lloc a la vida, per diferents raons.

Cristopher és el protagonista de El curiós incident a mitjanit. Aquest llibre, narrat en primera persona és com un got de suc de taronja que a glops sap dolç i a glops és amarg. Mark Haddon, l'autor ens porta del riure al drama, per a riure'ns del drama una altra vegada. Perquè la vida no és senzilla per a un xic amb autisme que no entén el món, però que vol formar part d'ell.

Samia vol córrer, és la més ràpida de tots els que corren pels carrers de Mogadisco (Somàlia). Ella no corre per fugir sinó perquè busca la llibertat, la seua i la de totes les dones islàmiques. Viu en un país en guerra, una guerra, com totes, innexplicable, injusta i indecent. Una guerra que la separa del seu millor amic i acaba amb totes les coses importants de la vida. Però a les cames troba la força per a seguir endavant. És una història basada en la vida de Samia Yusuf Omar, una jove somali que va aconseguir arribar als jocs olimpics. Ací teniu el vídeo que n'és la prova.

Kip Parvati voldria anar a l'escola, però ha de mantenir a la seua família. El seu pare se'n va anar amb un vaixell i ara ell és el cap de casa. Cada matí ix a pescar amb el seu tiet a la barca, però la mar no vol ser generosa amb ells. Ell, somia en viatjar amb un vaixell gran i viure moltes aventures, però abans hauria d'aconseguir suficients diners per a què la seva família poguera viurer durant la seua absència. Tot el món parla de La Lluna Rosa, una gran perla que està amagada en una cova baix de l'aigua. El problema és que la gran perla està custodiada per un tauró, que s'ha engolit a més d'un. Però això no aturarà a Kip. 

Un monstre em ve a veure, va ser ideada per Siobahn Dowd i escritat per Patrick Ness. Cónor, el protagonista, es desperta a mitjanit per culpa d'un mal son, sempre al mateix moment, instants després a les 12:07 un monstre el visita. Però Cónor es massa major per a creure amb monstres, sap que la seva imaginació i els mals moments per els quals està passant, li poden estar jugant una mala passada. Però el monstre li dóna evidències de la seua presència i Cónor es rendeix. El monstre vol que Cónor li done una cosa molt preuada, el monstre vol la veritat. Si pensàveu que el suc de taronja és el més amarg esteu davant d'un café sense sucre.

Desitge que alguna d'aquestes lectures vos agrade i siga la porta a nous llibres. Vos espere per ací al blog, i prompte ens veiem a la serra amb noves històries. Als afortunats, que guanyen el concurs, vos contaré la història d'aquesta casa.