Una barca al bosc
és el llibre més emotiu i amb el títol més encertat que he llegit en els últims
temps. Una barca en un bosc és un objecte ben desaprofitat, com ho és Gaspare
Torrente, el protagonista d’aquesta història: un jove criat a una illa del sud d’Itàlia,
nouvingut a la ciutat muntanyenca de Torí. Un adolescent autèntic, únic i
brillant que tradueix Horaci, però que vesteix i viu a destemps entre estudiants
preocupats per l’estètica i professors que no ensenyen, a una ciutat trista,
ràpida, gris i amb un bagatge cultural que allà no li aprofita.
Aquest
llibre de lectura àcida i punxant descriu amb un llenguatge molt proper l’etern
dilema de ser un mateix o deixar de ser-ho perquè el grup t’accepte. Com a
lectora he patit amb el protagonista les seues angoixes, m’he barallat amb ell
contínuament perquè no canvie. I com més enfadada he estat m’he adonat que ho
estava amb mi mateixa, per la quantitat de vegades que jo havia fet el mateix.
Maleïts
boscos que fan naufragar les barques, maleïda societat que ofega els autèntics…
Feia temps que un llibre no m’emocionava i m’enprenyava tant. Regaleu-vos una
lectura lenta, reflexiva, i a poder ser compartida.
