DESEMBRE

Últimament, i a jutjar per l'activitat del blog, sembla que estiga de vacances, que m'haja agafat una meset per a les meues coses. La veritat és que sí, i que no. Aquest mes de novembre i part de desembre l'he dedicat a fer una feina que m'agrada molt. Estic col·laborant en tres col·legis per a dinamitzar les seues biblioteques i els seus plans lectors. Treballe amb les mestres i amb les mares ( i algun pare), fem sessions setmanals en les quals vegem llibres, parlem d'editorials, autors, activitats, crítica literària... i a poc a poc anem dissenyant com volem que siga la biblioteca, l'anem transformant, contem contes, pensem activitats, animem a llegir...

És una tasca molt enriquidora, que em demana molta dedicació i de la que estic aprenent molt, moltíssim. M'emociona veure que hi ha mestres amb ganes de treballar més, mares que dediquen hores a l'escola dels seus fills i que tot es conjura al voltant del conte i del llibre.

El temps també l'he dedicat a escriure, entre altres, un article per a AEDA, la Asociación de Profesionales de la Narración oral, que podeu trobar ací, un text que m'ha fet reflexionar sobre la professió i el meu lloc en aquesta. Una anàlisi que m'ha ajudat a retrobar-me.

Per altra banda m'agrada seguir alguns blogs sobre promoció de la lectura, el d'Ana Garralon és visita setmanal obligatòria, tot el que recomana em sembla interessant i quasi tot ho acabe llegint. D'aquest mes em quede amb Educar en el asombro de Catherine L'Ecuyer. Plataforma editorial. Aquest llibre dóna llum en aquesta tasca tan complicada com és l'educació. Anima els educadors a mantenir desperta la curiositat i l'esperit de recerca dels xiquets. L'Ecuyer dóna algunes pistes, no espereu una guia pràctica, ni un remei màgic, que això no existeix. Però sí un text que pot ajudar a canviar certs hàbits perjudicials per a la salut imaginativa dels nostres infants.

Per acabar les recomanacions, un conte de Truman Capote a Cuentos completos. Anagrama. Titulat "Un recuerdo navideño". Capote va ser un autor maltractat per la vida i pels crítics de l'època. Però sens dubte és dels millors escriptors nord-americans. Els seus contes transmeten emocions, sensacions i els personatges són d'aquells que t'acompanyen com ho poden fer els de Dickens. Aquest cèlebre conte narra la història d'amistat d'un infant de 7 anys amb una cosina llunyana de seixanta. Les il·lusions, els reptes i els fracassos d'una parella peculiar que fan del fet quotidià un esdeveniment extraordinari.

A desembre, a banda de seguir amb l'activitat de dinamització als centres, estaré contant contes a:

10  Carcaixent. Biblioteca Municipal. 17:45

11 Banyeres.

17 Gandia. Biblioteca central. 17:45

18 València. Escoleta Universitat Politècnica.

23 L'Alcúdia. Biblioteca Municipal. 12:00

24 Alcàsser. Escola de nadal

26 Nàquera. Biblioteca Municipal

Per què vénen? L'hora del conte a la biblioteca

És segon dimecres de mes, el rellotge marca les 17:35; a Carcaixent el sol bada les pedres i el formigó blanc de la biblioteca i els seus voltants reflecteix la llum de tal manera que fa mal a la vista. M'agafe a la promesa del paradís artificial de l'aire condicionat com a taula de salvació.

És dia de sessió de contes i tot apunta que avui no vindrà ningú. Comencem a les 17:45 i la biblioteca està buida, les xiquetes no tenen escola per la vesprada i treure-les de casa amb aquest calor no apeteix a cap pare sensat, ni a cap mare assenyada. Monte la tauleta amb la maleta i els contes, i no confie gens en obrir-la aquesta vesprada. La princesa que no sabia riure se'n tornarà cap a Beniatjar sense poder fer la seva estrena. "Algú vindrà", diu la bibliotecària, però jo la mire tot desconfiant.

A les 17:40 estic al mostrador de préstec on no s'apropa ningú. "Quan s'amague el sol veuràs", em diu Maria Josep, que atén el préstec. Arriba una família i em presenten a la menuda que enguany també vindrà als contacontes, "ja vaig al cole de majors". Bé, contarem en la intimitat, serà un bon primer dia.

Però després d'aquesta, una i una altra, i en cinc minuts la biblioteca queda plena: a les cadires, al terra i darrere de les prestatgeries, on es col·loquen de manera estratègica molts pares, per poder veure els seu fills.

Em recorre l'emoció, em sent com una adolescent davant del seu amor d'estiu, i fins i tot m'agafen vergonyetes... La sessió comença puntual i trec a la princesa del conte, ella que pensava que avui tampoc li tocaria riure. I conte un altre i en fem un de participatiu, una cançoneta -d'eixes que encara hi ha al record dels més majors- i un altre conte més. La sessió acaba, parle amb alguns menuts i pares, ens coneguem de fa anys, fa molts que vinc a aquesta biblioteca, parlem de llibres, del que prestaran, del conte que els ha agradat més... La biblioteca va prenent forma de biblioteca, una altra vegada, cadires al lloc, xiquets asseguts, altres remenant, pares amb pressa, altres llegint.

Me'n torne cap a casa amb l'emoció i una pregunta amb majúscules: Per què vénen? Està clar que els agraden les històries, troben goig en escoltar i els hem de donar el que necessiten, però no és suficient resposta. Calen més circumstàncies perquè "L'hora del conte" funcione a les biblioteques. Molt s'ha reflexionat sobre el tema i ací hi ha un decàleg d'AEDA que analitza tots els condicionants perquè funcione una sessió de contes.

Al decàleg es parla de l'espai, els sorolls, l'ambient... i d'altres qüestions molt importants a l'hora de programar una sessió de contes.

Però hi ha alguna cosa més que està sense estar, subtil i imprescindible. Parle de la comunió amb el públic, de "l'alé compartit". I és que, mentre es narra un conte, qui el conta i qui escolta fan un viatge compartit, van al mateix lloc, respiren a la vegada.

Però perquè això es done, cal que tots i totes sapiguem què va a passar, que pactem des d'un principi què va a ocórrer allí.

Hem de definir conceptes, fins i tot des del moment de la contractació amb el programador. Hi ha molts, la majoria, que coneixen què és una sessió de narració. Però hi ha altres que no, i esperen alguna cosa que jo no els puc donar: poden pensar que serà una festa, un pintacares, que els xiquets faran teatre, que hi haurà titelles... Cal que expliquem que allí només s'espera a la paraula per a evocar els silencis.

Crec que, si fem un bon pacte amb qui contracta i amb el públic assistent, si hi ha la voluntat de navegar junts amb les històries, aleshores hi ha molt guanyat. Si som honestos amb nosaltres, amb el públic i amb el que contem, si som nosaltres mateixos i creem amb el que portem, el públic ho accepta una i altra vegada. I sempre vol més. I és que, quan en aquest món ràpid, sorollós, ple d'imatges, la paraula i el silenci criden a la porta, tot és possible... si hi ha algú que l'obre.

Mai sabré com agrair al públic la seva dedicació i entrega.

* El concepte de "pacte amb el públic" l'he aprés de Virginia Imaz una mestra amb la que cresc, una font de la que no para de rajar saviesa!

OCTUBRE ARRIBA

I on pararé el mes d'Octubre? Doncs estaré contant, donant cursos, llegint i escoltant; perquè per a poder donar cal anar omplint-se

Ilustració d'Hirondelle extreta de http://bibliocolors.blogspot.com.es

DIMECRES 1: CEIP San Joan Bosco Cocentaina, amb "La maleta d'Anacleta"
DIMENGE 5: A les 13h a la "Casa dels guardes" de Beniatjar.
DILLUNS 6: Matí a l'IES Massanassa.
                      A les 18 a les festes de La Pobla LLarga amb La maleta d'Anacleta.
DIMECRES 7: IES Massanassa.
 DIJOUS 8: Matí a Beniatjar amb l'IES POU CLAR.
                   17:45: Biblioteca de Carcaixent.
 DILLUNS 13: Curs formació al CEIP Verge del Remei de Castelló de Rugat.
DIMARTS 14:  Matí a l'IES Massanassa.
DIMECRES 15: Biblioteca de Monserrat.
                           18 Biblioteca de Benimodo.
DIVENDRES 17: 18h Biblioteca de la Pobla del Duc.
DISSABTE 18: Teatre del Raval de Gandia.
DIUMENGE 19: Agullent amb "Rondaballs".
DILLUNS 20 I DIMARTS 21" I Jornades internacionals "Tomo la palabra". Dones, veu i narració oral. A Madrid a apendre i reflexionar.
DIMECRES 22: 18h Biblioteca de Beniparrell.
DIJOUS 23: Biblioteca de Barxeta.
DIVENDRES 24: Biblioteca d'Alfara del Patriarca.
DILLUNS 27: Curs formació al CEIP Verge del Remei de Castelló de Rugat.
DIMARTS 28: Matí biblioteca de Benigànim.
DIMECRES 29: Matí biblioteca de Benigànim.
DIJOUS 30:  Matí biblioteca de Benigànim.
                      Vesprada bebeteca a la biblioteca de Xeraco.

Qui et contava què?

A principi de juny vaig escriure una entrada al blog  arrel de la pregunta que havia llançat: Què llegíem ara fa 20 anys? D'aquell experiment el que més em va sorprendre va ser la quantitat de respostes i l'entusiasme posat en elles. Si voleu veure'l està ací. Vaig treure moltes conclussions que les estic fent servir per a les noves propostes d'aquest curs.
Com que em va agradar molt aquella experiència vos vull plantejar una altra pregunta que possiblement, també vinga a despertar records de la vostra infància.

M'agradaria que em diguéreu qui era la persona que vos contava contes i quin conte recordeu. Potser hi ha algunes persones que no tenen records de contes tal i com ara els concep, però penseu que en la tradició oral hi ha la tendència a convertir en anècdota familiar: contes, contarelles, llegendes urbanes i fins i tot rondalles.

Il·Lustració de Madana Sadat "Del otro lado del arbol"

 Penseu en quina era la persona que donava resposta a les vostres preguntes de manera més imaginativa i enginyosa i inventava històries per a explicar-vos fets. O qui vos llegia les pàgines d'un llibre, ni que aquest no fora infantil.

Mamas lectoras (ilustraciones de Fred Calleri) extret del blog Lecturimatges

I si després si teniu ganes, m'ho conteu a través d'ací, del correu, del face o fent-nos una volteta per la serra.
Jo vos ho tornaré en forma d'entrada, amb els resultats, mantenint l'anonimat.

AGENDA DE SETEMBRE

Setembre arriba escalfant motors.
 Per a mi aquest mes és el principi de l'any, és el millor moment per a estrenar llibreta i començar projectes.  Repensar-me, replantejar-me, organitzar, netejar, endreçar... i fer-me nous propòsits.
Durant l'estiu els projectes se'm van coent al cos, al cor, a les entranyes i en començar el curs agafe paper i boli i prenc nota i així és com neixen les noves propostes.

 

il·lustració de Silvia Sponza extreta de http://bibliocolors.blogspot.com.es/

Aquest estiu ha estat profitós en eixe sentit i tinc algunes noves idees que espere materialitzar.

De moment vos deixe l'agenda de les properes setmanes i entre actuació i actuació seguiré coent el brou per a coure l'arròs.

8 de setembre dilluns RÒTOVA. Rondaballs 19 h
9 de setembre dimarts SIETE AGUAS. Bebeteca mans manetes.
10 de setembre dimecres CARCAIXENT. 17:45 h
12 de setembre divendres LA POBLA DEL DUC.
19 de setembre divendres. LA POBLA LLARGA
26 de setembre divendres. MONTSERRAT I ONIL.

AGENDA DEL MES DE JULIOL...

Aquest mes: dormiré al ras, gaudiré de la lluna plena que serà el dia del meu 37é  aniversari (quina bonica coincidència!), em banyaré a algun safareig i al riu, aniré a la platja, em trobaré amb amics, gaudiré dels meus, em retrobaré amb éssers estimats, somiaré, llegiré i també contaré alguns contes. Perquè els contes, com les bicicletes, són també per a l'estiu, encara que sembla que les biblioteques ho hagen de ser en menys mesura.

Mural a l'IES Josep Segrelles d'Albaida, per Xeles Tortosa i els seus alumnes.

L'any passat se'm va ocórrer que les biblioteques eren un bon lloc per a passar a l'estiu i vaig fer unes entrades que parlaven de "biblioturisme"; les podeu trobar, si vos interessen, ací i ací.

Hi ha llocs on, sabent que la gent acudeix menys als actes programats a l'interior, programen contes a llocs ben concorreguts durant les calors. Ja sabeu aquella: Si la muntanya no va a Mahoma...

Per exemple, a Benicàssim tenen "Biblioplatges"; programen directament a la sorra les sessions de contes durant els mesos de juliol i agost. Ja vos faré arribar la programació quan estiga.

Biblioplatja a la ciutat d'Albena, a Bulgària (per qui vulga fer biblioturisme més lluny!).

 

A Silla, també els sembla que hi ha llocs adients per al conte escoltat en aquests mesos, així que ja fa anys van inventar la fórmula de "Contes als parcs", que els funciona molt i molt bé. Ací en teniu la programació.

De segur que hi ha molts altres llocs que programen contes fresquets. De tots els que em vaja assabentant vos n'aniré informant; de moment ací teniu la meua programació:

Del 30 de juny al 4 de juliol: Estaré a Ezcaray (La Rioja) a l'escola d'AEDA, aprenent a contar més i millor.
Divendres 11: Biblioplatja de Benicàssim. Públic familiar.
Dimarts 15: Escola d'estiu d'Alcàsser amb "Rondaballs".
Dijous 17: Contes als parcs de Silla. Públic familiar.

Què vaig llegir ahir? Recods de lectura

El dilluns vaig anar a la Llibreria Ambra de Gandia perquè una dona del Club de lectura de Bellreguard m'havia recomanat un llibre feia massa dies i li tenia moltes ganes. Per cert el club de lectura de Bellreguard funciona sense interrupció amb un bon nombre de participants des de fa 5 anys i mig... i està obert!

El llibre era: Veinticuatro horas en la vida de una mujer, de Stefan Zweig de l'editorial Acantilado i el títol va ser una premonició del que vindria després: llegir-lo en 24 hores.

El primer paràgraf el vaig començar caminant pels carrers de "la delicà", amb eixe plaer quasi obscè de saber-se mirada mentre es fa una activitat indiscreta.

Llegir pel carrer té un valor afegit; puc recordar on vaig llegir què, per quina plaça passava, què feien els joves que mataven les hores al banc, mentre, el protagonista del meu llibre no feia més que mostrar una punteta del que era... I tot això ho incorpore al record de la lectura.

Els espais de lectura acompanyen la lectura. Així, puc recordar que La edad de la inocencia el vaig llegir a un llit d'hospital durant les festes de sant Antoni l'any que feia COU, esperant a ser operada d'una apendicitis que no era. O que La vida de Pi el vaig llegir caminant pels carrers del poble de la bonica Altea i té gust de macarrons a la carbonara...Tinc altres associacions inconfessables.

Al que anava, Veinticuatro horas en la vida de una mujer, comença narrant una discusió a la taula d'un hotel en què hi ha asseguts "un grupo de personas enteramente burguesas", i es que Zweig té la capacitat de condensar en una frase gran quantitat d'informació, perquè no cal afegir res més per a fer-se una idea de com era la taula, les persones, l'hotel, la conversa...
La discussió és al voltant d'una actitud que es considera inapropiada per a una dona i al que el narrador de la nostra història defensa dient:

"La justicia pública decide seguramente sobre esas cosas con mayor severidad que yo; ella tiene el deber de proteger despiadamente las costumbres establecidas y las convenciones legales; está obligada a juzgar y no a a discular. Yo, sin embargo, en tanto que persona privada, no veo por qué he de adoptar el papel de juez; prefiero actuar de defensor. Personalmente, me causa mayor satisfacción comprender a los hombres que condenarlos."

 I ha estat en aquest punt a la pàgina 17 on he decidit que aquest llibre bé mereixia un diari de lectura, he acompanyat la lectura de l'escriptura en un quadernet morat. En aquest diari he escrit els pensaments on m'ha portat aquesta lectura. I el primer pensament ha estat que aquest llibre comença en un hotel on hi ha ociosos, que s'assembla més a un sanatori que a un espai d'oci. I a les hores he pensat que dos de les meues últimes lectures també transcorrien a sanatoris: La muntanya màgica i Cinquena planta.

Al quadernet també he anotat reflexions, sensacions... Ara quan pense amb Veinticuatro horas en la vida de una mujer recordaré l'espai on el vaig començar, els carrers de Gandia i el quadernet morat i per a mi això li dona un valor afegit a la lectura.

I llegint, caminant pels carres, associant idees, escrivint el diari he arribat al final del llibre 24 hores més tard amb la sensació d'haver llegit un molt bon llibre i d'haver trobat un autor del que llegiré més i més títol.

També he decidit que faré una entrada sobre diaris de lectura que em semblen una molt bona ferramenta per a animar a llegir.