Divendres vaig presentar els Guardons del Dia de la Dona, que la Regidoria d'Igualtat d'Ontinyent atorga en commemoració del huit de març. Em van demanar que llegira la presentació de les dones guardonades, les paraules que algunes persones properes havien escrit sobre elles.
Però jo vaig optar per, a banda de llegir aquestes emotives paraules, dedicar un conte a cadascuna.
 |
| Foto de Delia Celada Belda |
Les guardonades van ser quatre: Maria Albiñana, gran defensora dels drets dels animals i que ha rescatat més de setanta gossos llebrers. Helena Gandia, comare del Centre de salut que acompanya a les dones en l'embaràs, en el part i en la criança sense judicis. Maruja Vaello, una dona que es va posar darrere d'un taulell als quinze anys i s'ha dedicat amb gran professionalitat al comerç i la defensa dels drets de les persones amb diversitat funcional. Conchín Pla es va inventar un ofici, el de carnissera i va obrir una botiga en aquells moments en què les dones s'havien de quedar a casa; una dona feta a ella mateixa.
 |
| Foto de Delia Celada Belda |
Quatre dones anònimes que representen a milions de dones, que no direigeixen empreses, ni lideren partits. Però quatre dones que li donen sentit i corda a aquest món.
Vaig llegir les vides d'aquestes dones i vaig dedicar un temps a buscar els contes per a elles. Aquesta feina de recerca quasi mai la faig asseguda en una cadira, davant d'una taula. És una recerca interior que va donant xicotetes pistes i no és fins que tinc idees clares que no m'escabusse en els textos.
A Helena, li vaig dedicar un conte tradicional esquimal recollit per Àngela Carter, "Kakuarshuk". La història explica com les dones havien de cavar en la terra per a treure als seus fills i com Kakuarshuk es va haver d'esforçar molt i deixar-se part de la vida en la feina. I és gràcies a una raboseta que aconsegueix trobar el seu fill i la llum després de la foscor. Helena es va emocionar amb la raboseta i és que, com em va contar després, per a ella la rabosa és un animal molt estimat. Els contes tradicionals són tan poderosos que troben la manera de contar a cadascú just allò que necessita o vol escoltar.
Per a Maria Albiñana vaig pensar que li agradaria escoltar un conte amb protagonistes animals que després d'una vida de penúries aconsegueixen salvar-se. Un conte que reflecteix com els humans utilitzem els animals i els abandonem quan ja no en podem treure profit. Tot allò contra el que lluita Maria. Li vaig contar "Els animals vells", una versió valenciana d'"Els Músics de Bremen". Un conte que he tingut la sort de recuperar des de l'oralitat, gràcies a la memòria del pare de Miquel, de Montixelvo.
 |
| Foto de Dèlia Celada Belda |
Per a Maruja, vaig reescriure el conte de Marina Colasanti que en el seu dia em va fer arribar la benvolguda
Laura Santacruz. Aquesta dona té un teler amb el qual teixeix el sol, el vent i la pluja. Es teixeix tot allò que necessita, però sàviament també sap desteixir quan les coses vénen maldades. Maruja és una experta en la seua tasca de triar just l'objecte que necessites o que millor quedarà per a regalar. Aquesta sembla una tasca nímia, que Maruja per ser dona hauria de saber fer. Però cal creure en allò que fas i fer-ho amb saviesa. Cal mirar amb estima les persones que atens per a fer-ho bé.
 |
| Foto de Dèlia Celada Belda |
Conchín Pla, com vos he dit, és una dona feta a ella mateixa. Sense haver-se dedicat mai ni tindre l'ofici com a herència familiar, va muntar una carnisseria, i de la nit al matí es va posar a embotir llonganisses i botifarres i va donar la cara a un públic exigent. A mi, em va recordar a Apol·lònia la protagonista del conte de Rodari "Apol·lònia i les melmelades". Una dona que feia les millors melmelades del món; de qualsevol cosa treia un dolç irresistible. Fins i tot l'Emperador les va voler tastar i de tan irresistible com eren, les mosques es van tirar de cap. L'Emperador va demanar que tallaren les mans a Apol·lònia, però el poble va amenaçar l'Emperador. Serà molt millor que el busqueu i llegiu el final.
Aquesta tasca de cercar, seleccionar, adaptar i contar és una feina que m'enriqueix molt; em constreny en un assagador, em limita, però a la vegada encamina la feina i m'enlaira.
 |
| Foto de Dèlia |
Estic agraïda i contenta d'haver pogut fer aquesta feina, d'haver posat el meu granet de sorra per a visibilitzar el món dels fonaments que substenten les grans construccions. Perquè la feina de les dones és una tasca amagada, però absolutament necessària perqué aquest món seguisca rodant.
I, ja posades, quina millor manera per a mi que fer-ho amb contes; crec que és molt interessant que els contes apareguen allí on no s'espera que facen la seua entrada tímida i es guanyen el seu lloc perquè se'ls espere més vegades.
