M'agrada molt demanar llibres exhaurits o difícils d'aconseguir a les llibreries i que m'arriben per correu, d'una de vell o d'una "de nou" però que està extremadament lluny. M'agrada saludar al missatger, que en un exercici de bona voluntat arriba fins a casa per a entregar-me un paquet exigu, com ho són els llibres, i m'exhorta perquè l'exonere d'haver de vindre una altra vegada. Jo el corresponc amb un somriure expeditiu.
Aleshores, puge les escales expectant amb ganes d'esgarrar el paper. Sí: sóc d'eixes. M'exacerben els embolcalls que els has d'exorcitzar amb tisora. Els paquets que no tenen prou amb els meus dits nerviosos i els meus incisius impacients... aquelles cintes que com més les estires més fortes es tornen i exclame un Mecaguendena!, exabrupte. Potser exagere.
Trencat el paper, ara sí, amb cura, trec el llibre del "llit", que algunes mans mimoses li havien fet. L'examine. Si és nou, l'olore i el palpe; si és vell, busque desesperada una marca, un ex-libris, un senyal de la seua vida passada.
De qualsevol manera m'excita llegir amb calma l'exordi i excogitar la resta del contingut.
Aquest és només un exemple de plaer o un plaer exemplar que, de moment, queda exempt d'impostos (l'enviament de paquets, que no els llibres). Una excusa per a seguir existint.
I ara excuseu-me, però, com veieu a la foto, haig d'anar a excarcerar uns llibres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario