CRÒNICA DEL III FESTIVAL DE LA PARAULA.

 "Per fat i fat, que la mia mare m'ha encomanat, i un punt més que tot el que ara diré serà veritat..."

Passada la ressaca emocional de dos dies de gaudi i aprenentatges, tinc ganes d'escriure una breu crònica del que ha passat a la Riera d'Agres el cap de setmana del 14 i 15 de març, on va tindre lloc el III Festival de la Paraula. Aquesta edició ha servit per a establir les bases, ja que el Festival és un ens viu i respira al ritme dels seus participants. Entre tertúlies espontànies i cafès, hem consensuat que: el Festival és una trobada de gent que estimem la paraula tant com per a fer-li una festa.

Enguany, l'hem celebrat com sempre, de manera eclèctica. El matí del dissabte, Caterina Valriu ens va encantar "com a bona bruixa" amb els éssers fantàstics de la nostra rondallística: Fades, dones d'aigua, gegants, follets... Vam concloure que cal despertar-los d'eixe lloc on dormen i tornar a parlar d'ells perquè els nostres infants, i el nostre infant interior, els necessiten. Caterina, amb la seua veu dolça i el seu parlar, va portar fins a l'aiguamoll de la Riera a la "Maria enganxa", un ésser que vivia dins dels pous i als qui s'hi apropaven massa els estirava cap a dins.

Després de perdre els calçons per un bon plat -alguns dos...- de "gaspatxons", va tindre lloc "La roda de contes amb el sol a l'esquena". Ana Canet, la saforenca, va contar la rondalla del príncep corb; Blai, el de La Marina adoptat a Barcelona, ens va contar un conte d'unes marietes; i Sherezade, la del Vallés, va cridar a la pluja en gallec: "Cando xove..." i ha funcionat!

Més tard, els menuts, de la mà de Ruben Suárez i Tina Pla, van aprendre el conte del Cocococodril que ens van contar a la nit, mentre els grans vam versar amb Carles Belda i Josemi. Sense paper ni ditets crearem quartetes senzilles que a nosaltres ens van costar molt, ens van fer riure i patir a parts iguals. El taller ens va insuflar una energia creadora tal que muntarem una festa improvisada al passadís: cuiners tocant la guitarra, acordions que eixien de tots els racons, monitors amb el violí i bona cosa de balls i cançons amb el "peu forçat": Amb la vostra companyia!

Després de sopar, a la vora del foc, vam contar i cantar i quan els més menuts no van poder més... a la capella falta gent: Rubén, El cantor viajero, ens  transportà a terres càlides amb la cançó, i Caterina, a petició del públic, va contar una de les rondalles de sant Pere i el Bon Jesús. Una rondalla de final imprevisible que va pillar a més d'un amb el mos a la boca...

Diumenge és el dia dels xiquets i les famílies. Els contes i les cançons brollen per tots els racons de la granja: com els ulls de l'aiguamoll, com els bolets a la serra, com les flors a la primavera s'escolten paraules contades, versades, cantades; des de bon matí fins a l'hora de dinar, i seguim amb la panxa plena. Per ordre d'aparició van estar: Almudena Francés, Eva Andújar, Tània Muñoz, Sherezade Bardají, Andreu Galán, Jordi Micó, Susana Lagos, Ana Canet, Catalina contacontes, Rubén Suárez, Dani Miquel i Rodamons teatre...

...i tots els presents que amb el seu saber escoltar van donar sentit a les paraules. Els desitjos es van complir, els herois i heroïnes van arribar a bon port, els malvats van anar al clot de l'oblit i els bons van dormir tranquils. El III Festival de la Paraula ha tancat la paradeta sembrant en cadascun de nosaltres la llavor que germinarà amb la propera primavera.

I conte contat, 
ja s'ha acabat
i si no és mentida
deu ser veritat.


*Fotos de Tània Muñoz