Què vaig llegir ahir? Recods de lectura

El dilluns vaig anar a la Llibreria Ambra de Gandia perquè una dona del Club de lectura de Bellreguard m'havia recomanat un llibre feia massa dies i li tenia moltes ganes. Per cert el club de lectura de Bellreguard funciona sense interrupció amb un bon nombre de participants des de fa 5 anys i mig... i està obert!

El llibre era: Veinticuatro horas en la vida de una mujer, de Stefan Zweig de l'editorial Acantilado i el títol va ser una premonició del que vindria després: llegir-lo en 24 hores.

El primer paràgraf el vaig començar caminant pels carrers de "la delicà", amb eixe plaer quasi obscè de saber-se mirada mentre es fa una activitat indiscreta.

Llegir pel carrer té un valor afegit; puc recordar on vaig llegir què, per quina plaça passava, què feien els joves que mataven les hores al banc, mentre, el protagonista del meu llibre no feia més que mostrar una punteta del que era... I tot això ho incorpore al record de la lectura.

Els espais de lectura acompanyen la lectura. Així, puc recordar que La edad de la inocencia el vaig llegir a un llit d'hospital durant les festes de sant Antoni l'any que feia COU, esperant a ser operada d'una apendicitis que no era. O que La vida de Pi el vaig llegir caminant pels carrers del poble de la bonica Altea i té gust de macarrons a la carbonara...Tinc altres associacions inconfessables.

Al que anava, Veinticuatro horas en la vida de una mujer, comença narrant una discusió a la taula d'un hotel en què hi ha asseguts "un grupo de personas enteramente burguesas", i es que Zweig té la capacitat de condensar en una frase gran quantitat d'informació, perquè no cal afegir res més per a fer-se una idea de com era la taula, les persones, l'hotel, la conversa...
La discussió és al voltant d'una actitud que es considera inapropiada per a una dona i al que el narrador de la nostra història defensa dient:

"La justicia pública decide seguramente sobre esas cosas con mayor severidad que yo; ella tiene el deber de proteger despiadamente las costumbres establecidas y las convenciones legales; está obligada a juzgar y no a a discular. Yo, sin embargo, en tanto que persona privada, no veo por qué he de adoptar el papel de juez; prefiero actuar de defensor. Personalmente, me causa mayor satisfacción comprender a los hombres que condenarlos."

 I ha estat en aquest punt a la pàgina 17 on he decidit que aquest llibre bé mereixia un diari de lectura, he acompanyat la lectura de l'escriptura en un quadernet morat. En aquest diari he escrit els pensaments on m'ha portat aquesta lectura. I el primer pensament ha estat que aquest llibre comença en un hotel on hi ha ociosos, que s'assembla més a un sanatori que a un espai d'oci. I a les hores he pensat que dos de les meues últimes lectures també transcorrien a sanatoris: La muntanya màgica i Cinquena planta.

Al quadernet també he anotat reflexions, sensacions... Ara quan pense amb Veinticuatro horas en la vida de una mujer recordaré l'espai on el vaig començar, els carrers de Gandia i el quadernet morat i per a mi això li dona un valor afegit a la lectura.

I llegint, caminant pels carres, associant idees, escrivint el diari he arribat al final del llibre 24 hores més tard amb la sensació d'haver llegit un molt bon llibre i d'haver trobat un autor del que llegiré més i més títol.

També he decidit que faré una entrada sobre diaris de lectura que em semblen una molt bona ferramenta per a animar a llegir.