QUÈ LLEGIEM ARA FA 20 ANYS?

Fa uns dies vaig preguntar als meus amics de facebook quines lectures recordaven de la seva primera adolescència, volia que me les digueren així sense pensar massa, com s'escriuen la majoria de coses a la xarxa.
La meva intenció era fer-me una idea de quins llibres agradaven als adolescents d'ara fa 20 anys, els que els van marcar, no els que queda bé dir que s'han llegit, no volia saber quin és el cànon literari . A veure si la perspectiva em donava pistes de com animar a llegir als adolescents d'avui.

In light of the street lamps / A la luz de las farola (ilustración de Emmy)

La principal sorpresa va ser la quantitat de gent que va respondre a la meua sol·licitud, i l'interés i l'emoció que es destil·la dels comentaris. L'edat per la que preguntava és un moment de la vida en el que estem construint la nostra personalitat i tot el que passa en eixe moment ho recordem com a "fet vital", també les lectures que ens van ajudar a entendre el món i a entendre'ns són "vitals".

Sometimes words deafen us, invade us, imprison us / A veces las palabras nos ensordecen, nos invaden, nos aprisionan (ilustración de César del Valle)

El resultat ha estat el següent:
Els més comentats:
Michael Ende: Jim Botó i Lucas el maquiniste, La història interminable, Momo, El espejo en el espejo.
Saint-Exupéry: El petit príncep.
Joanot Martorell: Tirant lo blanc.
Robert Louis Stevenson: L'illa del Tresor.
Joan Pla: El misteriós punyal del pirata, Mor una vida es trenca un amor.
Enyd Blyton: El club de los siete secretos, Los cinco, Torres de Malory.
Maria Gripe: Quan els escarabats volen al capvespre, Agnés Cecilia.
Pascual Alapont: Menjaré bollicaos per tu.
Susan E. Hinton: Rebeldes. 
Josep Franco: El misteri de l'aigua, L'últim roder.
Jordi Sierra i Fabra: Camp de maduixes.
Manuel de Pedrolo: Mecanoscrit del segon origen.
Gerald Durrell: Los secuestradores de burros.


Roald Dalh: Les bruixes.

Als que algú ha fet referència
Heinz Delam Lagard: La maldición del brujo leopardo.
Carmen Martín Gaite: Caperucita en Manhattan.
Glòria LLobet: A l'ombra d'un germà bessó.


Lewis Carroll: Alicia en el pais de las maravillas.
Juan Muñoz Martin: Fray Perico y su burrico.
Carme Riera: Te deix amor la mar com a penyora.

Camilo José Cela: La familia de Pascual Duarte.
Frances Hodgson Burnett: El jardín secreto.
Peter Härtling: Ben quiere a Ana.
Alberto Vazquez Figueroa: Cienfuegos, Tuareg, Tierra virgen.
Monserrat del Amo: La piedra de toque.

Isabel Clara Simó: Julia.
Tonke Dragt: Carta al Rey.
Joan Manuel Gisbert.
Prudenci Bertrana: Josafat.
Alexandre Dumas: Els tres mosqueters.
Renné Gosciny: El pequeño Nicolás.
Quinno: Mafalda.
Julio Verne.
Alfred Hitchock:  Los tres investigadores.
Vicent Pascual: El guardià de l'anell .
Assun Balzola: La cazadora de Indiana Jonnes. 

Llegits de més majorets als 14, 15, 16...
Gabriel Garcia Marquez: Relato de un naúfrago, cien años de soledad, Crònica de una muerte anunciada.
Agustin Fernandez Paz: Nit d'ombres voraces
Fiodor Dostoievski: Crim i càstig
Aidan Macfarlane y Ann Mcpherson: Diari d'un jove maniàtic
Carmen Laforet: Nada
Almudena Grandes: Las edades de Lulú
Lucia Etxeberria: Beatriz y los cuerpos celestes
Mercé Rodoreda: La plaça del diamant 

De tota aquesta informació he extret unes primeres conclusions per a la reflexió:

• Hi ha autors que no passen de moda i envelleixen molt bé: Roald Dalh, Michael Ende, Maria Gripe...

• Hi ha llibres que el temps, les modes, els avanços els han deixat KO: El mecanoscrit del segon origen  i  Enyd Blyton, per exemple no sembla que tinguen molts adeptes ara. Però qui sap les modes sempre tornen.
• Hi ha gent que no es considera lectora "Jo no era de molt llegir" per continuar dient que als 14 anys li va enganxar Crimen y castigo y Crónica de una muerte anunciada. Potser les lectures obligatòries van posar en contacte amb la lectura i els clàssics a gent que de no ser així no els hauria arribat mai.

Tindré en compte aquesta informació per a dissenyar les activitats de promoció lectora entre els alumnes de l'ESO del curs vinent. I aniré publicant les properes conclusions i propostes.

Si més no, de tot plegat ens ha quedat un llistat fet a partir de les aportacions de quasi 80 persones, crec que és prou significatiu, encara que segurament falten molts títols i d'altres no serien representatius en un altre grup de gent.
El que és cert és que els records de les lectures de l'adolescència ens han posat en contacte amb aquells que érem, com diu Michèle Petit els llibres són una casa. I ens ha donat l'oportunitat de recordar com de feliços vam ser amb aquells llibres, la nostra obligació ara és transmetre aquesta informació als que venen darrere.

Les imatges estan extretes del tumblr lectura en imatges