A Guadassuar, poble de la Ribera Alta i molt a prop de la A-7, entre l'Alcúdia i Alzira trobareu la curiosa Biblioteca Pública Municipal Salvador Mahiques, al carrer Ortells, n 5. Per a arribar no hi ha pèrdua, a qualsevol que li pregunteu vos indicarà.
He dit curiosa perquè realment ho és, en molts sentits. Està ubicada a un carrer estret flanquejada per cases típiques riberenques, aquelles de les grans portes per a que passaren els carros que tenen una entradeta fresca i un pati amb una llimera al fons, això últim és fruit de la imaginació o de la tafaneria. A l'alçada del número 5 les parets es converteixen en murs de pedra, no debades la biblioteca es troba a l'anomenada Casa de la pedra, antiga "Casa del blat i altres cereals".
De fora estant presagies un lloc curiós, però quan travesses la porta et trobes amb un espai encantador i misteriós, una biblioteca moderna amb unes parets que transpiren història i històries.
Els arcs, les vistes del pati les finestres enreixades et fan creure que estàs a un antic convent, de fet havia segut un dels usos de l'edifici al llarg dels anys. Però el contrast més gran està en pujar l'escala , una llàstima que no estiga adaptada, allí podem trobar una bona selecció de dvds: Pel·lícules d'autor, documentals, vídeos tutorials...
Molts d'aquells vídeos que tens pendent veure i d'altres que descobriràs en passar-te una estona mirant la prestatgeria, amb més de 800 dvd i material fonogràfic. Moltes pel·lícules d'autor, europees que no les pots trobars als videoclubs ni a la xarxa.
De fet, jo he trobat allí una peli que fa temps volia reveure: "Café irlandès", i uns vídeos tutorials difícils de trobar i molt demandats per a fer ioga a casa, (quin mal! o quin bé va fer Eva Nasarre en algunes)
Heu de saber que, si prestes material videogràfic a les biblioteques tens una setmana per a tornar-lo i pots prestar dos documents per carnet.
Per a conèixer la biblioteca cal conèixer a Teresa, la seva bibliotecària, que la manté viva amb una bona programació d'animació lectora: tallers, sessions de narració, concursos literaris, fotogràfics... Per això té un grapat de lectors de totes les edats i li han donat més d'un premi. Enguany, una altra vegada, el premi del Ministeri: Maria Moliner.
Enguany fa 51 anys que la biblioteca va obrir les seves portes, que les biblioteques celebren anys és un bon senyal i ho seguiran fent mentre hi haja bibliotecàries (o bibliotecaris ) que les tiren endavant i usuaris que les utilitzen. Només així els que decideixen ho tindran més difícil per a carregar-se-les.
Podria seguir parlant dels encants d'aquest lloc, però ja els descobrireu amb els vostres sentits, si voleu.
La propera entrada serà sobre llibres de "l'infern", aquells que estaven prohibits llegir pel seu contingut pecaminós "d'obra o de pensament" i que ara en algunes biblioteques segueixen camuflats i en altres, ans el contrari, ben a la vista.
Per cert estic llegint a Tom Sharpe, ara que és mort, i a la biblioteca de Guadassuar tenen 9 llibres de l'autor. Això ho he sabut fent biblioturisme des de casa, però això també serà una altra entrada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario