DE BIBLIOTURISME I

És debades, s'està fresquet, pots anar acompanyat o sol, saps quan entres però no quan eixiràs i sempre, sempre trobes alguna cosa. Fer biblioturime és una manera diferent de passar pels pobles i ciutats.
Si teniu previst viatjar aquest estiu prop o lluny no oblideu d'incloure a la ruta una visita a la biblioteca del lloc on aneu, encara que siga un poble menut, la seua biblioteca et pot sorpendre. Fins i tot, si no vas lluny, el teu carnet et pot servir per a treure llibres; a tot el País Valencià es pot utilitzar el carnet de la Xarxa de Lectura Pública de les Biblioteques Valencianes (XLPV). I si no tens carnet, només cal que portes un parell de fotos. 
Però si vas lluny, encara que parlen llengua extranya, si et queda de camí i tens temps i ganes entra a una biblioteca. A Europa les tenen organitzades de manera diferent i les seccions infantils són impresionants. I si vegeu alguna cosa interesant m'encantaria que m'enviàreu alguna foto.
Hi ha unes quantes biblioteques que em tenen enamorada en les que em passaria hores i hores remenant i remenant, que és el que més m'agrada fer a les biblioteques: Llegint un article d'una revista que no compraria mai, mirant la sinopsi d'un llibre extrafolari, llegint i llegint llibres infantils, comentant amb el bibliotecari els llibres del fons i les novetats més interessants, fent una ullada al diari de tendència perniciosa, buscant llibres prohibits... Això últim ho deixem per a un següent post de biblioturisme i llibres de l'infern.
A partir d'ara vos en presentaré unes quantes, una a la setmana més o menys, però no estaran totes les que són, ni de lluny; de fet aquests post podrien servir perquè entre tots ens recomanàrem biblioteques.

Començarem propet, que no sempre "Sant de fora fa més milacres": al poble de L'Olleria

Només entres a la biblioteca de L'Olleria t'adones que és un espai pensat i repensat per algú que sap d'arquitectura i algú que sap de biblioteques: hi ha un espai per als carrets dels xiquets, uns sofàs còmodes amb la premsa davant d'una finestra que dóna al carrer, la llum és suficient sense arribar a molestar (hi ha biblioteques en què hi ha tanta llum solar i són tan blanques que has d'anar amb ulleres de sol...).  Els llibres estan a les prestatgeries de manera visible cridant per a ser llegits.

El fons de novel·la és molt ampli i Emili, el bibliotecari, és un apassionat lector que de segur fa bones recomanacions.
La secció infantil, està ben organitzada i els llibres estàn a l'abast perquè els xiquets i les xiquetes puguen remenar.

És un lloc on anar i passar el matí, de 10h a 14h, o la vesprada, de 17h a 20h; és de les poques que obren a les vesprades a l'estiu. A mi, ja m'han agafat ganes d'anar a veure què em recomana Emili o a desordenar-li una miqueta la bilioteca...

Espere que vos haja interessat. I ja em dieu què vos ha semblat!