Quan acabe de contar una història sempre queda en el aire la pregunta, però eixa història ha passat de veres?
M'agradaria dir-vos que les històries són això, històries. Passen just en el moment que són contades entre qui les conta i qui les escolta i mai més tornen a passar de la mateixa manera. Fins i tot, quan has viscut una anècdota i la contes després, ni que siga la mateixa persona qui l'ha viscuda que qui la conta, ni tant sols així, torna mai a ser la mateixa.
Perquè mentre jo vos contava el conte, tot en el que en ell passava va ocórrer als vostres caps i als vostres cors, i quan vosaltres el torneu a contar segur que li posareu de la vostra part i aleshores serà una altra història.
Però si així i tot voleu seguir investigant quina part és meua i quina he llegit en algun lloc vos recomane que no vos perdeu aquest
conte
En la sessió he recomanat dos llibres més:
Cartes d'hivern, d'Agustín Fernández Paz, el vaig llegir de major, per sort, perquè d'haver-ho fet amb la vostra edat hauria tardat més de treure'm aquelles imatges del meu cap. Vos advertisc que si decidiu llegir-lo potser agafeu por a objectes, que fins aleshores eren simples objectes casolans i quotidians.
Mecanoscrit del segon origen, és una barreja d'una història d'amor i de ciència ficció. La majoria sereu massa joves per a que vos agrade però, de segur que a algú o a alguna li deixarà una forta petjada.
Estic esperant les vostres participacions per al sorteig del llibre: Criatures d'ultratomba. David Mateo de Tàndem edicions. Un llibre de contes esgarrifadors, per a llegir poquet a poquet, avui un i d'ací uns dies els següents perquè llegir-los tots seguits potser una pràctica poc recomanable.
Per a poder participar, heu d'escriure la primera frase de la vostra història de por. Penseu en quina cosa vos espanta de veritat, quina vos treu la son i feu que a nosaltres aquesta nit també ens coste dormir. No oblideu de signar amb el vostre nom i la classe.
Hola Almudena, em dic Guilermo del coletge Santa Ana d'albal 1er d'ESO, et felicite, eres una gran `persona i una gran conta contes, em vares deixar amb el cor a cent per hora per la teua historia de por, em va deixar molta intriga, la veritat es que no m'agrada llegir, però dema vaig anar a la biblioteca a agafarme els llibres de "hoyos" i de "cartes d'hivern".
ResponderEliminarLa veritat si el teu objectiu era fer-nos llegir, crec que ho has conseguit, enorabona i segueix aixi.
Guillermo (Coletge Santa Ana Albal 1er d'ESO)
Hola Guillermo, m'alegra que t'hages decidit a llegir. Esperem la teva primera frase de por.
EliminarHola Guillermo, m'alegra que t'hages decidit a llegir. Esperem la teva primera frase de por. Jugues al concurs amb el número 1
EliminarVíctor 1ºG I.E.S ALBAL
ResponderEliminarEra de nit els meus pares s'habien anat a passar la nit amb els amics i em varen deixar asoles a casa, així dons vaig decidir ferme un got de llet i anarme a la cama, la meua casa era gran tenia dos pisos i estava en mig d'un camp apartada de la civilitzaió, quan els meus pares van decídir mudarnos allí jono volia ja que veia la casa molt apartada i oscura, aleshores em vaig tomar el got de llet i vaig pujar les escales molt lentament,la casa estava totalment deserta,quan vaig arribar a la meua habitació que estaba al final del passadís, vaig obrir la porta amb suavitat i vaig ecoltar un soroll diferent dins la meua habitació era distint, era el silenci a la meua habitació ja fora de nit o de dia sempre s'escoltaben les canyeries de l'aigua o algún animalet provenent de fora,aquella vegada no, aquella vegada era complet silenci, vaig començar a tindre algo de por però vaig contener la calma i em vaig meter a la cama suavement vaig esperar una estona i uns 5 minuts després estava a punt de dormirme vaig començar a tancar els ulls i de sobte vaig escoltar un crit procedent de fora vaig obrir els ulls i el que vaig vore em va ficar els pels de punta vaig vore un home amb una caputxa negra amb la ma alçada i un ganivet a la ma vaig pegar un crit i de sobte va desapareixer , em vaig adonar que alló no era normal , em vaig ficar la xaqueta vaig agafar una llanterna y quan la vaig ancendre vaig vore un liquid roig a terra, el vaig observar friament , era sang hi habia per totes parts vaig seguirlo baixan per l'escala dins arribar a la cuina i...es va acabar el rastre vaig començar a mirar per totes parts vaig alçar la mirada i vaig vore a ma mare amb un ganivet clavat al pit i amb une tisores a la ma , vaig començara plorar estava molt asustat vaig eixir corrent en direcció al bosc mirant a terra em vaig tropeçar i vaig caure a terra vaig alçarme i vaig vore a 'home amb el ganivet...
Caram Víctor, ens has escrit tot un relat, de segur que si els hi expliques als teus companys els deixaràs espantats. Gràcies
EliminarVíctor 1ºG I.E.S ALBAL
ResponderEliminarA més vuic dir que m'agradá molt com vas contar el conte i que et veig molt bona m'agradat molt espere que sigueixes així com a contacontes i que pases un bon cap de setmana.
Un cordial salut.
Sergio V. 2º d'E.S.O Albal
ResponderEliminarM'agradaria pensar que no va ser així ,que va ser un mal son, que mai va existir, però no ens enganyem ,el somnis son reials...
Moltes gràcies per deixar-me participar en aquest concurs, no sóc molt bon escriptor, però m'agraria poder escriure. Adeu Almudena :D
Sergio, pensar que tots els somnis puguen ser reals, realment espanta. Gràcies
Eliminardel Colegio Santa y San José de la montaña.
ResponderEliminarPaula M.T. 1er d'E.S.O. Albal
ResponderEliminarCol·legi Santa Ana Y San José De La Montaña.
La meua frase:
Mira'm als ulls, ací es on es troben els meus demonis, on es troba la meua foscor.
Hola Almudena! Em va agradar molt el conte, i me vas posar la pell de gallina.
Moltes gràcies per fer-nos viatjar a un altre món.
-Abraçades molt fortes, Paula.
dimonis*
EliminarPaula, sembla que els dimonis interiors són els que més ens poden espantar. Gràcies per la teua aportació
EliminarPilar Jimenez IES Albal 1F.
ResponderEliminarM'agrada molt la historia era impredionant el sentiment i l'entonació que posaves al contarnos-la.Gracies.
La meua frase:
Unes amigues i jo anaven pel carrer una nit oscura,no feia molt bon temps,quan ens varem adonar que algú ens seguia varem decidir girarnos ahi estava,la nina de porcelana amb eixa canço que em dona tanta por,tenia vids
Vida* que me e equivocat
EliminarUna abraçada. Pilar Jimenez IES Albal,1F
Pilar, a mi també m'han espantat sempre les nines de porcellana, tenen eixa mirada tant perduda i a la vegada penetrant que inquieten. Gràcies per la teva aportació.
EliminarNoe 1F IES Albal
ResponderEliminarLa meua frase es:
Si els fantasmes no existeixen, aleshores, què sóc jo?
Molt bon títol per a un conte, t'atreveixes? Noe, vinga que si has pogut amb el títol també podràs amb el conte
EliminarMaría 1rF I.E.S. Albal.
ResponderEliminarHola Almudena,
m'agradà moltísim la teua història, em vaig imaginar com et passava totes aquelles coses i de veres que cada vegada m'intrigava més i més que era el següent que t'anava a passar.
Et deixe açí la meua frase:
"No sabia que anava a trobar darrere d'aquella porta gran i pesada però, em produïa un eriçó que començava als peus i acabava al bescoll. Finalment vaig optar per obrir-la i el trobí a ell; aquell home amb ulls rodons i dents afilades que em mirava fixament i tenía la cara amb una expressió trista, pàlida i morta, vaig cridar amb tota la potència de la meua veu i ell m'agafà pel muscle i vam desaparèixer, es va fer el silenci...De prompte vaig veure la llum i allí estava, al cementeri davant de la meua làpida mirant com els meus familiars i amics lamentaven la meua mort en un dia d'hivern fred i plutjós. A soles tenia 7 anys quan vaig morir assassinada per ell, aquell monstre de rostre pàlid i mort; molts diuen que eixe nombre és el de la bona sort però per a mi a soles es un nombre qualsevol en el que em va tocar a mi ser la víctima. Espere que tu no sigues la següent...
Bé Almudena, al principi anava a fer-te una frase però al final la meua imaginació ha optat per redactar un mini-relat.
Una abraçada, María 1rF.