Rellotge de sol de l'IES Massanassa |
En aquesta nova trobada he descobert moltes coses interessants la primera és, i mes que un descobriment és una constatació, que aquest institut té un "no se què". Més ben dit un "Sí se què": un equip de professors implicats, interessats en que els alumnes aprenguen, ocupats en fer-ho bé i tot això es respira al mateix hall i en els grups d'alumnes.
A l'ESO hem explicat rondalles de tradició oral després de parlar de costums molt arrelades a la nostra cultura de celebrar la nit d'Ànimes el dia 1 de novembre. Hem intercanviat coneixements sobre antigues pràctiques com ara la de vetllar els morts a casa. En aquest enllaçteniu tots els llibres de rondalles que podeu trobar a la Biblioteca Pública de Massanassa, que en són 29, quasi res! A veure si us animeu a explicar alguna de por la "Nit d'Ànimes" i de segur que espanteu més que amb una disfressa de calavera.
Però si voleu passar una nit de veritable por la Universitat de València té una interessant proposta per a tots nosaltres per al 31 d'octubre, jo aniré. Una passejada pel centre de la ciutat amb l'escriptor Victor Labrado, que explicarà la nostra tradició "d'horrors". Ací teniu tota la informació, però doneu-vos presa que la data d'inscripció s'acaba el 21 d'octubre.
A Batxiller hem parlat de l'amor, sobretot de com l'enten Erich Fromm: "L'amor no és essencialment una relació amb una persona específica: és una actitud, una orientació del caràcter que determina el tipus de relació d'una persona amb el món com a totalitat, i no només amb un subjecte amorós...Si una persona estima només a una altra i és indiferent a la resta dels seus semblants, el seu amor no és amor sino una relació simbiòtica". Interessant no? Doncs el podeu trobar a la mateixa Biblioteca de Massanassa.
Però si us decanteu més pels contes i els relats de ficció amb finals sorprenents també podeu trobar el llibre del conte El corder de Roald Dalh a la biblioteca titulat Relatos de lo inesperado. Amb els de Batxiller ens trobarem al febrer per a fer un taller de poesia sobre Vicent Andrés Estellés.
I ara una sorpresa, aprofitant que Paula Bonet va ser profe a l'institut i que ha il·lustrat el llibre de Xavier Aliaga El meu nom no és Irina vaig a sortejar un exemplar, ací teniu un video promocional del llibre. Humor, amor i misteri són paraules que tenen alguna cosa en comú a banda de contindre la lletra m i és que són elements que es barrejen en aquesta bonica i interessant història.
Entrareu al sorteig que faré el 8 de novembre aquells i aquelles que feu un comentari en aquesta entrada explicant alguna cosa sobre la "Nit d'Ànimes": alguna tradició que us puguen explicar, alguna cosa que us faça por, el títol d'algun llibre que vos haja espantat, el d'algun conte que us hagen explicat... o si aneu a l'activitat de la Universitat de València allò que hàgeu trobat més interessant.
Només faré un advertiment al guanyador o guanyadora, en aquest llibre hi ha una carta enganxada al final però queda totalment prohibit llegir-la abans d'acabar.
Almudena, disculpa que no ens hàgem posat en contacte abans amb tu, ni tan sols per a avisar-te que no podríem participar en el joc que ens proposaves. Ens han sorgit qüestions que havíem d'atendre prèviament i que urgien. Si et sembla bé, tenim una proposta nova, però no te la podem explicar, hauràs d'esperar una sorpresa d'ara a Nadal. Besets.
ResponderEliminarEra el mes d’octubre quan arribà Almudena al nostre IES. Venia carregada d’històries, com sempre, i ens omplia d’il•lusió, també com sempre. Però aquesta vegada la cosa anà molt més lluny, ara us explicaré.
ResponderEliminarTanta història de por i de misteri, deixant-nos amb la mel en la boca... També ens va deixar amb la motivació ben viva i... Començàrem nosaltres a contar històries. Les hem escrites, ens les hem intercanviades per tal de corregir-les i millorar-les i, fins i tot, en molts casos hem modificat el tema, de por a policíac (LA TELE, LA TELE...).
Al segon trimestre farem un llibre amb les històries i així les podrà llegir qui vulga.
Ara, en desembre, hem valorat la visita d’Almudena i el treball que hem fet com una de les coses més importants del trimestre.
Per tot açò i més: GRÀCIESSSS!!!
Quin regal més bonic que m'heu fet! no cap dins de mi, però el mèrit no és meu només, meu és una part xicoteta, la més fàcil. Ahí els que esteu donant-ho tot sou els professors i els alumnes que sou de pasta de boniato.
EliminarCrec que a estes històries els falta una cosa: Ser contades!
Quan vullgue quedem
Una abraçada.