I SI REGALEM RES?

Quant arriba Nadal m'agrada regalar coses, enguany m'he fet el propòsit de regalar coses de profit tenint en compte dos principis: Que els regals es puguen compartir i que el seu record dure molt de temps.

Estava al tall de pensar en el regal del meu iaio, tinc molta sort perquè encara en tinc un. Regalar-li al iaio és molt difícil perquè té de tot: té guants, té bufanda, té gorra, té un abric, té camises i pantalons és una persona amb les seves necessitats cobertes i el que puc dir que no té el iaio és il·lusió per les coses materials. Es molt, molt difícil fer-li un regal que li agrade.

Pensant amb què regalar-li se me va ocórrer que podria regalar-li Res, així en majúscules, ja se que Res sembla molt poc, però de veritat que el iaio es conforma amb poc i sabia que aquest regal el faria més feliç que una colònia.

Em vaig posar mans a la feina, vaig buscar una capseta ben bonica i la vaig omplir de Res, calia ser molt minuciosa en aquest punt i assegurar-me que a la caixeta no hi haguera res de res. La vaig torcar per a que no tingués ni pols, la vaig embolicar i li vaig posar un llaç de color roig. Fa anys que gaste el mateix, quan els destinataris dels meus regals els desemboliquen jo amb molta cura em pose el llaç a la butxaca. Ara sí la capsa esta perfecta, ho tenia tot preparat només calia que arribés nadal.

Però sóc molt impacient i no se guardar un secret així que ahir per la vesprada abans que el sorteig de nadal donarà l'entrada a les festes oficialment vaig anar a donar li el meu regal al iaio

- Tin iaio ací està el meu regal de nadal.

- "Tormento" ( és la seva manera afectuosa de cridar-me ) però si encara no és nadal! A  més no calia que em regalares res. ( Ostres! qui li ho havia contat ?)

-Obri'l, vinga, li vaig dir jo morta d'impaciència

El iaio amb la parsimònia que el caracteritza, perquè és una persona gran i perquè mai ha tingut pressa, per això ha arribat a vell, va descordar el llacet i me'l va donar, sembla que ell ja s'ha adonat de la meva costum de reutilitzar aquell tros de seda roja, va desembolicar la caixeta i va plegar el paper minuciosament, ell també és de guardar-se els papers per a propers regals. En veure la caixeta va dir:

- Que bonica moltes gràcies, amb la mateixa emoció que quan li vaig regalar uns guants, es a dir cap

- No iaio que el regal està dins, li vaig respondre jo, a punt ja de mossegar-me les ungles.

No vos podeu ni imaginar la cara de sorpresa que va fer en veure el contingut de la capsa.

-Tormento si ací no hi ha res.

- Res més que tu i jo, li vaig dir jo al iaio.

Aquella vesprada la vam gaudir sense res a fer només el iaio i jo, vam conversar i vam respectar els silencis. Sense res més a fer.

Adaptació del conte: Nada de Patric MCdonell. Serres.