DE BIBLIOTURISME PER LA RIBERA

A Guadassuar, poble de la Ribera Alta i molt  a prop de  la A-7, entre l'Alcúdia i Alzira trobareu la curiosa  Biblioteca Pública Municipal Salvador Mahiques, al carrer Ortells, n 5. Per a arribar no hi ha pèrdua, a qualsevol que li pregunteu vos indicarà.
He dit curiosa perquè realment ho és, en molts sentits. Està ubicada a un carrer estret flanquejada per cases típiques riberenques, aquelles de les grans portes per a que passaren els carros que tenen una entradeta fresca i un pati amb una llimera al fons, això últim és fruit de la imaginació o de la tafaneria. A l'alçada del número 5 les parets es converteixen en murs de pedra, no debades la biblioteca es troba a l'anomenada Casa de la pedra, antiga "Casa del blat i altres cereals".
De fora estant presagies un lloc curiós, però quan travesses la porta et trobes amb un espai encantador i misteriós,  una biblioteca moderna amb unes parets que transpiren història i històries.

A la planta baixa està la biblioteca infantil amb una bona selecció i mobiliari adaptat pels més menuts  i la secció per a joves, molt utilitzada per els guadassuarencs.

 
Els arcs, les vistes del pati les finestres enreixades et fan creure que estàs a un antic convent, de fet havia segut un dels usos de l'edifici al llarg dels anys. Però el contrast més gran està en pujar l'escala , una llàstima que no estiga adaptada, allí podem trobar una bona selecció de dvds: Pel·lícules d'autor, documentals, vídeos tutorials...

Molts d'aquells vídeos que tens pendent veure i d'altres que descobriràs en passar-te una estona mirant la prestatgeria, amb més de 800 dvd i material fonogràfic. Moltes pel·lícules d'autor, europees que no les pots trobars als videoclubs ni a la xarxa.
De fet, jo he trobat allí una peli que fa temps volia reveure: "Café irlandès", i uns vídeos tutorials difícils de trobar i molt demandats per a fer ioga a casa, (quin mal! o quin bé va fer Eva Nasarre en algunes)
Heu de saber que, si prestes material videogràfic a les biblioteques tens una setmana per a tornar-lo i pots prestar dos documents per carnet.

Per a conèixer la biblioteca cal conèixer a Teresa, la seva bibliotecària, que la manté viva amb  una bona programació d'animació lectora: tallers, sessions de narració, concursos literaris, fotogràfics... Per això té un grapat de lectors de totes les edats i li han donat més d'un premi. Enguany, una altra vegada, el premi del Ministeri: Maria Moliner.

Enguany fa 51 anys que la biblioteca va obrir les seves portes, que les biblioteques celebren anys és un bon senyal i ho seguiran fent mentre hi haja bibliotecàries (o bibliotecaris ) que les tiren endavant i usuaris que les utilitzen. Només així els que decideixen ho tindran més difícil per a carregar-se-les.

Podria seguir parlant dels encants d'aquest lloc, però ja els descobrireu amb els vostres sentits, si voleu.

La propera entrada serà sobre llibres de "l'infern", aquells que estaven prohibits llegir pel seu contingut pecaminós "d'obra o de pensament" i que ara en algunes biblioteques segueixen camuflats i en altres, ans el contrari, ben a la vista.

Per cert estic llegint a Tom Sharpe, ara que és mort, i a la biblioteca de Guadassuar tenen 9 llibres de l'autor. Això ho he sabut fent biblioturisme des de casa, però això també serà una altra entrada.

DE BIBLIOTURISME I

És debades, s'està fresquet, pots anar acompanyat o sol, saps quan entres però no quan eixiràs i sempre, sempre trobes alguna cosa. Fer biblioturime és una manera diferent de passar pels pobles i ciutats.
Si teniu previst viatjar aquest estiu prop o lluny no oblideu d'incloure a la ruta una visita a la biblioteca del lloc on aneu, encara que siga un poble menut, la seua biblioteca et pot sorpendre. Fins i tot, si no vas lluny, el teu carnet et pot servir per a treure llibres; a tot el País Valencià es pot utilitzar el carnet de la Xarxa de Lectura Pública de les Biblioteques Valencianes (XLPV). I si no tens carnet, només cal que portes un parell de fotos. 
Però si vas lluny, encara que parlen llengua extranya, si et queda de camí i tens temps i ganes entra a una biblioteca. A Europa les tenen organitzades de manera diferent i les seccions infantils són impresionants. I si vegeu alguna cosa interesant m'encantaria que m'enviàreu alguna foto.
Hi ha unes quantes biblioteques que em tenen enamorada en les que em passaria hores i hores remenant i remenant, que és el que més m'agrada fer a les biblioteques: Llegint un article d'una revista que no compraria mai, mirant la sinopsi d'un llibre extrafolari, llegint i llegint llibres infantils, comentant amb el bibliotecari els llibres del fons i les novetats més interessants, fent una ullada al diari de tendència perniciosa, buscant llibres prohibits... Això últim ho deixem per a un següent post de biblioturisme i llibres de l'infern.
A partir d'ara vos en presentaré unes quantes, una a la setmana més o menys, però no estaran totes les que són, ni de lluny; de fet aquests post podrien servir perquè entre tots ens recomanàrem biblioteques.

Començarem propet, que no sempre "Sant de fora fa més milacres": al poble de L'Olleria

Només entres a la biblioteca de L'Olleria t'adones que és un espai pensat i repensat per algú que sap d'arquitectura i algú que sap de biblioteques: hi ha un espai per als carrets dels xiquets, uns sofàs còmodes amb la premsa davant d'una finestra que dóna al carrer, la llum és suficient sense arribar a molestar (hi ha biblioteques en què hi ha tanta llum solar i són tan blanques que has d'anar amb ulleres de sol...).  Els llibres estan a les prestatgeries de manera visible cridant per a ser llegits.

El fons de novel·la és molt ampli i Emili, el bibliotecari, és un apassionat lector que de segur fa bones recomanacions.
La secció infantil, està ben organitzada i els llibres estàn a l'abast perquè els xiquets i les xiquetes puguen remenar.

És un lloc on anar i passar el matí, de 10h a 14h, o la vesprada, de 17h a 20h; és de les poques que obren a les vesprades a l'estiu. A mi, ja m'han agafat ganes d'anar a veure què em recomana Emili o a desordenar-li una miqueta la bilioteca...

Espere que vos haja interessat. I ja em dieu què vos ha semblat!